Les
escoles concertades no són democràtiques. Així de simple, concís
i concret. És clar que podríem debatre-ho, però bàsicament la
democràcia en un centre concertat, i no diguem ja en un de privat,
té molt a desitjar. Comencem en primer lloc per la matrícula, que
en el cas de la concertada no és universal ja que hi ha un consell
que la regula i que hi pondera l'accés, i per tant ja estableix una
clara diferència entre el dret social i el dit dret. En segon lloc,
l'absència de democràcia interna és tan clara com l'absència de
notícies respecte a algun grup d'alumnes que juntament amb el
claustre hagen fet un front comú contra les accions retrògrades de
la Conselleria; alguna protesta? Fer vaga? El perquè està clar:
regla i expulsió.
I
en tercer lloc , i per no extendre'm massa perquè tinc pressa, és
que l'objectiu educatiu per excel·lència de l'escola concertada,
“estar preparat per a la competitivitat” suposa trepitjar la
condició humana amb fervorosos ànims hitlerians, que desbocats no
aixafen les minories ja de per si menyspreades i abandonades, sinó
que aniquilen l'essència de l'ésser humà de respectar les
diefrències. Perquè ningú, és a dir cap de nosaltres, pot dir què
és bo quan encara no està clar què és roín, malgrat que podem
seguir-ne una pista.
Jo
que , evidentment, no sóc un apassionat d'Alaska, reconec que
m'ompli un cert orgull mantindre un llarg litigi nocturn amb les
seues cançons quan les escolte en la soletat, acompanyat de la llum
del focus de la tauleta d'estudis. Una d'aquestes cançons és “Mi
novio es un zombi” i ella deu saber per què? Jo mai tindria un
nòvia zombi, ni encara que fora la néta de Rokefeler. I si el meu
rebuig és evident perquè ni el perfum de tot un Chanel 5 pot
aplacar l'impertinent olor de la carn putrefacta d'un zombi, per
quina raó no l'hauria de tindre a un ministre zombi a qui ni un sol
rector li fa cas? Si el més alt estament educatiu de la societat
representat pels rectors, rebutgen les manies de sastre i d'aplicar
les tisores on no toca, per què m'he de mantenir callat com a
ciutadà davant d'un ministre zombi que ha perdut la paraula?
Tontoculobert ja no convenç. Tal vegada caldrà repensar en els anys
huitanta, quan no hi havia res i tot es va crear, i ara només cal
aturar els peus a qui ens vol deixar sense res.
Jaume Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada