FALLES I COENTES, NO "COHETES".

 

No he vist cap “sobre” en els ninots de les Falles. L’única cosa que veig són els carrers a vessar de borratxos, a les tres, a les quatre, a les cinc de la vesprada, de la nit, del matí…A totes hores hi ha borratxos , i a totes hores també en tiren, de borratxos. Borratxo va i borratxo ve i pel camí socarra a qui s’entreté.  Socarrada s’ha quedat  València  amb eixe aire xafogós de "la meseta"  que inunda fins i tot els cartells de les Falles amb un idioma que no és nostre. Del nostre ja només ens queda un míser 33% a les escoles. Estem involucionant cap a una homogeneïtzació castellana . El valencià de carraca (vehicle vell i atrotinat segons l’IEC i la meua família del Cabanyal) que s’usa en els cartells de les falles  és  almenys  demencial  quan l’artista faller és afortunat en versos i quan no ho és , es torna caòtic i vergonyant perquè voreja l’ hiperrealisme fonètic escrit en grafia castellana. 
 

La trampa de les falles rau en la tremenda monotonia pepera que destruïx  la il·lusió de la gent, cremada amb  bidons  de benzina. Eixe estil “molotov”, mascleter,  de riure, de ballar i plorar fins a l’histrionisme és terrible enmig d’un panorama paupèrrim i desolador  com un castell de focs  d’artifici que no diu absolutament res.  Ni nous colors, ni noves formes , ni nous trons, ni tan sols  l’acompanya  una miqueta de música que el puga convertir en un assaig d’espectacle piromusical. Res! 

I ja posats en un estat de vacuïtat, almenys inventem alguna cosa nova, inventem nous llocs de treball: en compte de pirotècnics, contractem demolidors de calatraves; en lloc de jòvens universitaris, contractem immigrants; en compte de... Fem el que diga el PP. Doncs no! No! Moralment és impossible mantenir aquest ritme de retallades que arriba, fins  i tot,  a la moral fallera i reduïx la sàtira a la mera anècdota. La germanor s’ha trencat. És el pitjor fet que podria passar en aquestes falles. Esperem que les que vénen,  puguem dir  tot el contrari, mantenint eixe esperit valencià i artístic que representen o han representat artistes com Arcadi Blasco, gran escultor alacantí que ens ha deixat tot just començar aquests falles coentes i no de “cohetes”. 

Jaume Gironés Menés