Pedrooo! Que nooo! El guanyador al millor arquitecte valencià és per a...: La Donya! Per voler destrossar tot un poble mariner humil i característic del mediterrani. Recull el premi “Contructores y Promotores du Merdes” a l'estil imperant des del Saler fins a Cullera.
Continuem.
En la categoria de projectes sublims i subterfugis de bogeria, el
premi és per a...: Caulababa! Recull el premi la seua dona perquè
ell no s’atrevix a posar el peu en aquesta terra per por que li
llancen monedes de 50 cèntims al cap per pesseter, manifasser i
egocèntric.
El
premi a la millor demolició és per a …: Canal Nou! Tota una
proesa demolint l'idioma de l’angoixa de sobreviure al llarg del
temps, paradoxalment en la era de la comunicació i la
informàtica.”OUI”. I per acabar aquests “gallardons” a la
major bajanada possible donarem el premi especial d’arquitectura,
que serà per a Torrevella (Alacant) per continuar el vell costum
de cremar els diners com si foren falles o les muntanyes d'Antella i
Alcublas, en un balneari de l'arquitecte japonés Toyo Ito que va
costar 1'5 milions d'euros, abandonat i arrasat aquests dies pel
foc.
Quin
és el trellat d'aquests hipòcrites premiat amb el silenci de la
ciutadania? No ho sé, però tal volta l'hagen de trobar a Picassent.
Vaig
veure Toyo Ito en la UPV allà per l’any no sé quants. Em va caure
bé perquè era un tio senzill, no veia l’arquitectura com un fet
de divinització sinó
como allò que és: un buit que servix per a omplir-lo de fets i
vida. Ara li han donat un premi internacional d’arquitectura, a
l'estil bunyol d’or però consensuat amb criteris que res tenen a
veure amb la ciència-ficció. L’única obra que tenim d’un premi
internacional s'ha cremat, inacabada i inaccessible. Per a què
tants esforços si uns arquitectes plantegen una vida immillorable i
alguns polítics plantegen una vida miserable?
Això
ens passa per ser un poble de paper i cartó, atabalats per la música
de la festa. Domesticats per una moral exportada pels qui manen a
Madrid , hem perdut pel camí d'una desitjada independència uns
valor que mai no hem tingut com a poble.
Ciutats
de València, Castelló i Alacant. Com no va dir Tarradelles: Jo me'n
vaig d’ací! En aquest joc depriment de l'oca negra qui tira el
dau mai té la sort de rebre una bona espenta que el faça avançar,
i esperem i esperem, tots en el pou perquè si arribem a la fonda ens
desnonaran. Fa falta un pla, collons!
Jaume
Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada