“Fue Aureliano quien concibió la fórmula que había de
defenderlos durante varios meses de las evasiones de la memoria. La descubrió
por casualidad. Insomne experto, por haber sido uno de los primeros, había
aprendido a la perfección el arte de la platería. Un día estaba buscando el
pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre.
Su padre se lo dijo: «tas».
Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma en la base del
yunquecito: tas. Así estuvo seguro de no
olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera
manifestación del olvido”
Gabriel García
Marques, Cien años de Soledad.
 |
| Sessió de teràpia locomotora amb xiquets. Afacu Cullera |
L’Organització Mundial de la Salut defineix l’alfabetització
de la salut com les habilitats socials i cognitives de les persones per
accedir, entendre i utilitzar la informació de manera que es promoga i mantinga
una bona salut (WHO, 1998). Rima Rudd, l’autora de més reconeixement
internacional en alfabetització de la salut, parteix del fet que l’alfabetització
de la salut inclou una sèrie d’habilitats, especialment relacionades amb la
prevenció de malalties i la promoció de la salut, com la lectura, la comprensió
i l’anàlisi de la informació, la comprensió de instruccions i símbols,
l’avaluació de riscos i beneficis i la presa de decisions (Rudd, 2010).
Per altra banda, diferents
estudis i projectes sobre activitats afavoridores de la salut mental, des de
estats depressius, ansietat o altres problemes psicològics d’ambit menor
presenten l’educació de persones adultes (l’ensenyament permanent) com una eina
important per a previndre, pal·liar i curar els possibles efectes adversos que
poden produir aquest estats mentals, ja que l’educació d’adults afavorirà la
integració social i la socialització d’aquestes persones, elements claus en la
rehabilitació.
L’educació d’adults és
essencialment alliberadora, en el sentit del mestre Freire, ja que la persona
és considerada subjecte de la seua pròpia educació i li dóna el protagonisme
que li cal perquè desenvolupe les facultats individuals i puga superar les barreres
socials imposades per cerst transtorns o malalties. Seguint a Freire, es tracta
de transformar “les dificultats en possibilitats”.
També caldria fer esment el
programa europeu, EMILIA (Empowerment of Mental Illness Service Users:
Lifelong Learning, Integration and Action) , amb el qual es pretén millorar la inclusió social de les persones
afectades de transtorns mentals greus (esquizofrenia, trasntorn bipolars,
depressiu greu etc.) a través de l’aprenentatge permanent i la legitimació del
pacient com a expert, els resultats beneficiosos del qual s’han pogut comprovar
en el projecte que s’ha dut a terme al Parc de Salut Mar de Barcelona durant 5
anys.
Arribats
a aquest punt no cal pensar molt per a arribar a certes conclusions i
plantejar-nos certes preguntes:
Educació
(formació permament) i Salut són dos camps que van lligats.
Fins
a quin punt l’ensenyament permanent (educació d’adults) pot ser benificiós en
la prevenció de malalties i transtorsn mentals, fins i tot en la prevenció de
demències i fins i tot Alzheimer?
La
resposta a aquesta última pregunta és tan ràpida com senzilla, sobretot per
aquells i aquelles que hem treballat o treballem en l’ensenyament permament
d’adults. Els programes d’alfabetització, neolectors i base, són la mostra de com una activitat
d’aprenentatge continu afavorix
l’engranatge mental i propicia l’agilitat i la memòria, a més d’altres
factors importantíssims com la socialització i la personalització, aspectes
tots dos, relacionats estretament amb la salut mental.
Per
tot això i ara en què ens trobem en un moment històric incert i perillós, és
quan cal reivindicar i protegir encara amb més força i decisió aquest dos
pilars bàsics la salut i l’educació perquè l’un recolza sobre l’altre i si cau un , cau
l’altre.
Al
nostre País tenim una xarxa pública de
centres d’adults ben definida i d’una qualitat immillorable, igual que el
sistema sanitari. Tenim els recursos, n’hi han suficients i bons per
estructurar un projecte educatiu i de salut
que previnga i millore les conseqüències de certes patologies inherents
a l’envelliment. I tots sabem que Europa envellix cada vegada a un ritme més
ràpid. No deixem doncs que Europa oblide, s’oblide de les persones que hi viuen.
Joan F. Bolufer . Professor CM FPA Cullera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada