Els
valencians som una societat amb capacitat d’iniciativa, de generar
empreses, treball i riquesa, d’estudiar, investigar i innovar. Som
un poble obert, solidari, amb voluntat de conéixer i col·laborar
amb tots els pobles d’Espanya. Tenim una tradició antiga per
obrir-nos pas en tots els mercats del món i superar les dificultats
puntuals, per greus que siguen. La majoria social de la Comunitat
està formada per gent orgullosa de ser valenciana, orgullosa de tot
allò que hem construït col·lectivament al llarg de la història,
en confiança i esperança d’eixir d’esta crisi.
Cal,
per tant, que en estos moments difícils, posem en valor els elements
i principis que donen sentit a l’autogovern de la Comunitat
Valenciana i a l’estructuració d’Espanya. Cal fer memòria i
recordar que els socialistes vam ser la principal força política
que va fer possible el 1982 una autonomia política àmplia, que
fórem nosaltres els que vam assentar i desenvolupar durant més
d’una dècada les institucions autonòmiques, els que vam fer
possible la cooficialitat i l’ensenyament del valencià i en
valencià, els que vam impulsar i fer possible, el 2006, una reforma
ambiciosa de l’Estatut d’Autonomia.
Ahir
com avui, amb la societat valenciana tornarem a posar en valor l’auto
govern i construirem un projecte de futur sòlid per a la Comunitat
Valenciana.
Per
contra, ens trobem en una situació greu, immersos en una crisi
econòmica que ens afecta de manera especialment intensa, amb una
Generalitat intervinguda, la imatge de la Comunitat per terra i el
model de política i de gestió dels governs autonòmics valencians
del PP trencat i desprestigiat. I tot això, en mig d’una ofensiva
de la dreta espanyola i valenciana contra els serveis públics,
contra l’Estat del Benestar i contra l’Estat de les Autonomies.
Tres
pilars bàsics de la Constitució Espanyola que ens han permés uns
nivells de progrés social, de creixement econòmic i d’estabilitat
política que mai havia conegut Espanya en la seua història.
EN
DEFENSA DE L’AUTOGOVERN DE LA COMUNITAT VALENCIANA
10
reflexions i 3 eixos d’acció per al futur
Per
això, els socialistes valencians considerem que, davant d’esta
situació, tenim l’obligació de defensar el nostre autogovern, de
fer una crítica responsable del mal ús de les institucions
autonòmiques pel PP i de proposar unes línies bàsiques d’actuació
per a eixir de la crisi institucional, social i política en què es
troba la Comunitat Valenciana.
1.
La desqualificació de l’Estat de les Autonomies és ideològica.
Des de fa anys, les fundacions del PP i la dreta més extremista i
neoliberal han posat en marxa una campanya per a atacar i debilitar
l’Estat de les Autonomies i aconseguir la recentralització de les
decisions en Madrid i en unes poques mans: les seues, les del PP.
2.
El problema d’Espanya i del dèficit públic no són les comunitats
autònomes. La principal font del dèficit públic espanyol és el
Govern central i, sobretot, que el problema econòmic d’Espanya no
és el dèficit públic, sinó la magnitud del deute privat producte
de la bombolla immobiliària i, especialment, el deute d’una part
del sistema financer espanyol per la nefasta gestió d’alguns bancs
i caixes d’estalvi, com el Banc de València, Bankia o la CAM. A
més, no podem oblidar que hi ha autonomies amb una mala gestió i un
dèficit desorbitat com Múrcia, Madrid, Catalunya o la Comunitat
Valenciana.
3.
L’atac a l’Estat de les Autonomies és una excusa per desfer
l’Estat del Benestar. És necessari recordar que la major part de
les competències i el nucli central de la gestió de les comunitats
autònomes està en l’educació, la sanitat, l’atenció de la
dependència i els serveis socials, la cultura, la promoció de
l’economia productiva, i els serveis actius per afavorir l’ocupació
i la formació dels treballadors. Per això, atacar les comunitats
autònomes és, de fet, una forma directa de retallar serveis públics
de l’Estat del Benestar, com ho estem veient diàriament a la
Comunitat Valenciana.
4.
El problema de la Comunitat Valenciana és el mal govern del PP des
de 1995. Com en el cas espanyol, el problema de la Comunitat
Valenciana no és l’autogovern, sinó el mal govern, la mala
política, la gestió errònia, el malbaratament i la falta de
defensa dels interessos reals de la majoria dels valencians i de la
Comunitat Valenciana que ha dut a terme el PP durant els últims 17
anys.
5.
La mala imatge actual de la Comunitat Valenciana és fruit de les
polítiques del govern del PP. Als socialistes ens preocupa la mala
imatge que a la resta d’Espanya i internacionalment té la
Comunitat Valenciana i les conseqüències negatives que este fet
comporta per a la nostra economia, les oportunitats de progrés i el
prestigi dels valencians. Però hem de recordar que la mala imatge és
producte d’una forma de governar, d’uns responsables polítics
concrets (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) i d’uns executius del PP
que han governat la Comunitat Valenciana durant les últimes dos
dècades.
6.
El sistema de finançament de les autonomies és injust amb la
Comunitat Valenciana. Els sistemes de finançament de les comunitats
autònomes mai no han estat justos i proporcionals amb la Comunitat
Valenciana.
El
primer procediment data de 1980. La primera reforma del sistema es va
produir el 1996, amb el govern d’Aznar, i va agreujar les
deficiències del finançament valencià. La segona reforma, de 2001,
anomenada el sistema Zaplana, també durant el govern d’Aznar, va
tindre un impacte negatiu sobre els valencians superior als 8.000
milions i la tercera i última reforma de 2009 tampoc no ha superat
el sagnant i deficient sistema de finançament de la Comunitat
Valenciana i la falta d’autogovern financer.
No
es tracta dels recursos o les transferències que anualment aporten
els pressupostos generals de l’estat, com de manera oportunista
reclamava el PP valencià durant els governs de Zapatero i callava
amb Aznar o calla ara amb Rajoy, es tracta d’establir un sistema
just d’autonomia financera i de responsabilitzar-nos de
l’autofinançament de la nostra autonomia i del control de la
despesa pública.
7.
La gestió del PP valencià malbarata recursos i genera dèficit
públic. Però el deficient finançament de la Comunitat Valenciana
no pot ser una excusa de la mala gestió i de l’increment del
dèficit públic que se’n deriva i que pateix la Comunitat
Valenciana. Una comparació de l’evolució del dèficit públic de
la Generalitat Valenciana durant l’època de govern socialista
(1983-1995) i del PP (des de 1995 fins ara) posa de manifest
l’increment desmesurat i descontrolat del dèficit des de 1995.
A
més, mentre que l’austeritat dels governs socialistes garantien
uns serveis públics educatius, sanitaris, socials i de promoció de
l’economia productiva de qualitat, la gestió del PP ha malbarat
els recursos en fundacions, empreses públiques fantasmes,
privatització de l’educació i la sanitat, grans esdeveniments i
projectes improductius -la Fórmula 1, aeroports sense avions com el
de Castelló o les terres mítiques-- que han situat la Comunitat
Valenciana a la cua en les funcions primordials i la raó de ser
organitzativa de les comunitats autònomes com és la gestió de
l’educació, la sanitat, l’atenció a la dependència i la
promoció de la cohesió social i civil col·lectiva.
8.
El model de creixement de la Comunitat Valenciana dels últims 17
anys ha fracassat. Des del primer moment, la política econòmica del
PP valencià va ser contrària a l’economia i va centrar els seus
esforços en promoure l’urbanisme descontrolat i la sobredimensió
del sector de la construcció. La bombolla immobiliària provocada
per la reforma de la Llei del Sòl de Rodrigo Rato i Aznar el 1998,
va tindre en la Comunitat Valenciana un desenvolupament desorbitat
que, a més, anava lligada a la política de grans esdeveniments i
parcs temàtics que promovia el govern de la Generalitat i una gestió
irresponsable, per part del PP, dels principals actius del sistema
financer valencià (CAM, Bancaixa i Banc de València). El resultat
d’este procés és un gran fracàs que ha contaminat tota
l’economia espanyola i ha fet que la crisi económica siga
especialment greu entre nosaltres, amb falta de crèdit, destrucció
d’empreses i augment desmesurat de l’atur.
9.
La Comunitat Valenciana està intervinguda. Si el model de política
del PP a la Comunitat Valenciana ja generava un dèficit notablement
elevat quan l’economia creixia, amb la crisi econòmica, la
Generalitat ha deixat de pagar els deutes i ha hagut de demanar el
rescat del Govern central. D’esta manera, la Comunitat Valenciana
està doblement intervinguda: té com a president una persona
designada i tutelada per Mariano Rajoy, i la gestió econòmica,
vigilada.
El
PP ha devaluat, per tant, l’autogovern dels valencians.
10.
Les retallades del PP són antisocials i desiguals, però no afecten
el clientelisme.
Per
poder fer front als deutes i tenint en compte la caiguda dels
ingressos, la Generalitat ha posat en marxa retallades de la despesa
pública que sempre han anat en la mateixa direcció: han disminuït
els drets i recursos dels empleats públics, han reduït els recursos
destinats als serveis públics d’educació, sanitat, dependència,
medi ambient, formació ocupacional, així com en les infrastructures
públiques; però no han afectat ni al sistema de subvencions,
fundacions, empreses, assessors i alts càrrecs que alimenta el
clientelisme del PP, com tampoc no han afectat els negocis de
l’educació i la sanitat privada.
Els
socialistes som un partit reformista, sempre ho hem estat; no hem
tingut mai por a impulsar iniciatives que milloraren l’eficàcia i
l’eficiència de les institucions públiques, de l’economia, dels
serveis, dels drets socials i civils o dels sectors productius.
Entenem
que les reformes són necessàries per a adaptar-nos als canvis i
modernitzar la societat. Però totes les reformes han de servir per a
anar més endavant, per a progressar, per millorar la qualitat de la
democràcia, la competitivitat econòmica o la capacitat d’inclusió
d’una societat complexa i pluralista.
Els
socialistes hem comés errors. L’important ara és aprendre dels
errors, comprendre el difícil moment que està travessant la
Comunitat Valenciana i liderar un nou projecte col·lectiu de futur
per a tots els ciutadans. El PSPV-PSOE està decidit a encapçalar
eixa tasca, comptant amb totes les iniciatives constructives de la
societat civil i de totes les persones, grups i col·lectius que
creuen que és possible una eixida progressista de la crisi econòmica
i un futur millor per als valencians.
Per
a açò els socialistes volem compartir amb els valencians un marc de
redreçament de la Comunitat basat en tres eixos:
1.-
Regeneració democràtica. Només reflotant a política, només
revitalitzant els partits i el conjunt del sistema hi haurá
esperança.
Democràcia
és responsabilitat. Cal exigir responsabilitats polítiques i d'un
altre tipus a els qui han desmantellat i saquejat Bankia i la CAM. I
protegir i defensar als milers de valencians i valencianes estafats.
Democràcia
és transparència. Cal millorar la imatge de la Comunitat i cal
fer-ho ja que és necessària estabilitat i neteja en totes les
institucions perquè els empresaris invertisquen i generen ocupació.
Per això demanem una comissió d'investigació sobre els grans
esdeveniments.
Democràcia
és pluralitat. Apostem per objectivitat i pluralitat en els mitjans
de comunicación públics con una clau de la democràcia. Hem
proposat un reforma de RTVV per a fer-la de tots els valencians.
Democràcia
és lluita contra la corrupció. Intolerable el cas Blasco i el grup
d'imputats en els Corts. Fabra no pot mirar per a un altre costat ni
esperar al fet que la justicia decidisca per ell. Ha de netejar
aqueixa taca que embruta la imatge i la democracia de la nostra
Comunitat.
Democràcia
és més participació. La participació dels ciutadans no pot reduir
a votar una vegada cada quatre anys. Elaborarem una proposta de
Regeneració Democràtica que incorporarà, entre altres aspectes:
una reforma electoral per a acostar als ciutadans als seus
representants, mesures que garantisquen la transparència i
reforçarem les incompatibilitats.
2.-
Diàleg exigent i realista amb partits polítics, empresaris,
sindicats i societat civil. Diàleg és recuperar la concertació
social. La crisi econòmica i els canvis socioeconòmics de l’última
dècada han trencat el pacte social que va permetre la col•laboració
i l’esperit de diàleg entre empresaris i treballadors.
Cal
un nou pacte social que evite la fragmentació de la societat,
permeta la suma d’esforços socioeconòmics i la búsqueda de un
model de creixement i de convivència social sòlid i vàlid per a
les pròximes dècades.
Diàleg
és respecte i confiança en la societat. El PP no compta amb ningú
per a governar.
Pensa
que té un xec en blanc. En el fons el que no té és respecte ni
confiança en la societat valenciana. Els socialistes respectem totes
les opinions i pensem que el diàleg enriqueix i és imprescindible
per a avançar. Mai governarem d'esquena a la societat. El diàleg
necessita una agenda per a poder reconstruir la Comunitat.
3.-
Agenda per a la reconstrucció del país.
Ocupació.
Així hem proposat un Pla d'emergència per a l'Ocupació de 236
milions d'euros amb diners de les Diputacions i reducció de la
despesa en grans esdeveniments.
Defensar
els interessos de la Comunitat: Finançament, Corredor mediterrani,
AVE…El PPCV va tornar a trair als seus ciutadans demostrant que el
que de veritat li importa és no enfadar a Rajoy votant en contra que
es millore el finançament de la Comunitat.
Mantenir
l'Estat de Benestar i parar les retallades salvatges en Sanitat,
Educació o dependència. No és veritat que l'única eixida a la
crisi siguen les retallades.
És
necessari mantenir i millorar el nostre benestar. És el que ens fa
forts i competitius com a societat. I aqueix camí no pasa ni per la
privatització ni per les retallades ni ni molt menys per la
segregació per sexes pagada per tots o per no atendre als
inmigrants.
Austeritat
intel•ligent. Com el Pla de Reducció d'alts càrrecs. Que a
diferència de les propostes de Fabra es pot aplicar demà mateix, i
reduir 147 alts càrrecs superflus en l'administració de la
Generalitat i estalviar-nos 27 milions d'euros. Solament necesita la
seua signatura.
Avançar
cap a un Estat Federal. El federalisme és el port d'arribada lògic
de l'Estat de les Autonomies. Es tracta de fer possible l'Espanya
real. Enfront de la centralització i al soberanisme existeix una via
que és el federalisme de la igualtat. Finançament equitatiu, per a
impulsar les potencialitats de cada territori i garantir l'Estat de
Benestar, coresponsabilitat fiscal i espais de trobada i cooperació
des de la lleialtat federal.
És
imprescindible la reforma de l'arquitectura institucional, readeció
de l'Administració General de l'Estat, reformant el Senat perquè
siga una vertadera càmera territorial, suprimint les Diputacions
Provincials i reforçant el principi de subsidiarietat.
Fer
un pas avant en l'Estat Autonòmic necessita diàleg, generositat i
voluntat per a canviar la Constitució des de la Constitució.
Unir
a la Comunitat enfront de la crisi i poder eixir com més prompte
millor. Solament si ens unim podrem eixir de la crisi.
L'obsessió
dels socialistesés és crear ocupació i açò està per damunt de
qualsevol interès electoral. I per a crear ocupació cal comptar amb
tots.
Els
valencians sempre hem superat les dificultats, per a nosaltres no ha
estat mai fàcil.
Amb
la força de les persones ho aconseguirem.
PSPV-PSOE ALZIRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada