Traduïx

dijous, 17 de novembre de 2011

Demanar comptes per tractar-nos bé


Potser mai ens hagem adonat de les ajudes que rebem al llarg de la nostra vida,  Conditio sine qua non de l'ésser humà. Ressalte aquest fet perquè recentment he rebut una carta de la meu amiga Elvira de Cullera que em necessita per a deixar d'alarmar-se. No sé si podré ajudar-la molt però sí almenys podrem entre els dos fer públic el contingut d'aquest mal averany que li han enviat i que ara entre tots dos volem contestar:
Estimat Conseller de Sanitat sense cadira intel·ligent.
L'altre dia vaig anar al metge a per receptes i  em van donar un paper en el qual hi havia un quadret remarcat a la part baixa amb números ben negres:  el cost del tractament.  Això sí, cost del tractament en castellà i amb majúscules. Em va resultar vergonyós i ús diré per què.
Us penseu que la nostra vida us pertany i que podeu fer un compte corrent de la nostra salut, com es fa a una clienta d'un restaurant xinés. La democràcia a la pequinesa que negocieu  el govern valencià amb botes  capitalistes i un  vestit comunista no pot ser la nostra futura identitat. El poble valencià ja ha estat assenyalat , assentat, glorificat i avergonyit per la ploma de l'escriptor i humanista Fuster.  La facturació que hi ha al final de les receptes de medicaments és un insult al pacte social per part vostra. M'explicaré amb més contundència després de dir-vos que ja podeu fer números amb els errors de 20 anys governant la sanitat sense cap equilibri financer i ara amb la barra de demanar comptes als ciutadans. Si voleu fer un hàpening amb els nostres diners envieu-nos cartes a casa amb el vostres comptes corrents. El PP va prometre l'any 1995 reduir el balafiament del sector públic i l'ha quadruplicat en nòmines a caps de sala, caps de planta, caps de sectors, caps d'edificis i caps de gerents. Molts diners se'n van a les butxaques d'eixos caps que em fan molt mal de cap. I tot per diners i no per dret com hauria de ser. 
La retallada  farmacològica només és per a distraure la ciutadania i al poder que té en no donar-vos el recolzament democràtic si ho feu tan malament com ho feu malgastant els diners públics en ximpleries, festivals hipòcrites i cínics i no invertint en allò que els  ciutadans demanen per tal de sentir-se tranquils i a gust en la seua terra.
Si voleu ficar el preu d'una aspirina no cal després fer l'eco pago pago pago. Creieu que això durà la pau? Un luxe és un open de tennis, però la salut no. Les persones van al metge per a sanar-se. I la salut és un dret de la vida, un més dels drets constitucionals que voleu retallar-nos.
Parlar del dret a la salut valenciana em produïx tan mal de cap! I em posa més negre/a encara quan ho faig en parlar del quadret negre!  Per això us escric esta carta sobre les despeses del compte públic. Públic som tots. Compte vosté, senyor conseller, en allò que gasteu en cases, cases de joc i cases de llumenetes per tal d'encobrir que apugeu  el nivell  de vida  d'uns pocs desafavorint els més desemparants. Si vosté em demana comptes,  jo a  vosté també li'n demane. Si em sou enemic per amic al final acabarem així com en aquest conte:  un amic ens convida a paella, si cada plat val 14 euros i la paella és de 20 racions, la broma costa 280 euros. L'amfitrió, se suposava que un bon amfitrió, va i ens diu a l'hora del café que cadascú  ha de pagar-ne 16. Quina broma! Pitjor que la vostra! En un no res s'ha  carregat l'amistat d'una manera tan putrefacta, amb els diners, i per extensió s'ha carregat  la justícia i la pau de la forma més salvatge que hi ha, arrasant-ho tot per diners.
Sr. Conseller no us carregeu  el pacte social amb un bufit de llop, ni la meva paciència que no hi haurà clemència. Per molt que bufeu mai tombareu aquelles certes paraules de Vicent Andres Estelles: “animal de records, lent i trist animal” i per això, amb la força d'aquest vers vull mossegar-vos amb aquest crit: Sou uns “sangüangos”!
Evidentment no em puc negar de transmeteu-vos aquestes resàvies paraules amb molta honestedat. I per això ho he publicat en aquets cadafal de paper mensual.
 Jaume Gironés Menés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada