La situació actual ha arribat a un punt insostenible. L’atur no para de créixer, especialment el juvenil —que ja supera el 50% al nostre país—, les joves no podem aconseguir un habitatge digne sense hipotecar-nos de per vida, les retallades en sanitat posen en perill les nostres vides i aquells que no poden pagar ja no tenen dret ni a la justícia. Davant aquesta situació, les veus crítiques que proposen alternatives i es mobilitzen al carrer per tal de defensar el que és nostre, són durament reprimides per l’estat —com ara fa un any amb els estudiants del Lluís Vives i amb totes les que anàrem a donar suport.
Els atacs als nostres drets també afecten la Universitat. La situació econòmica de les universitats valencianes ha fet fallida a causa de l’impagament i el deute històric que manté l’administració pública amb elles. A sobre, els màxims representants de les universitats, lluny de defensar les demandes de la comunitat universitària, cedeixen a les pressions polítiques i carreguen sobre nosaltres les nefastes conseqüències de la seua gestió desastrosa.
Augment brutal de les taxes universitàries, reducció de les beques, continus atacs a la nostra llengua, expulsió d’estudiantat per no poder pagar la matricula, reducció del professorat, massificació de les aules, impagament de les beques d’investigació... tot plegat comporta que la universitat quede reservada sols per a aquelles que se la puguen pagar, trencant el dret a l’educació de totes. A més, aquestes mesures no responen a la necessitat de fer front al pagament del seu deute, sinó que persegueixen uns objectius ideològics clars: no formar ciutadanes conscients i crítiques, sinó treballadores precàries i obedients d’un lloc de treball assalariat que no trobarem.
A l’Assemblea Interuniversitària —l’òrgan més democràtic i participatiu de l’àmbit universitari— tenim clar que hi ha alternatives per mantenir i augmentar el lliure accés als estudis superiors i la seua qualitat. Entenem que la Universitat ha de ser una eina de formació plural i crítica que no es limite a crear treballadores obedients. Així mateix, veiem necessari i fonamental que es garantisca el dret de totes a cursar tots els estudis en la nostra llengua.
Per tal d’aturar els continus atacs a la universitat i fer valdre el nostre projecte de futur, és de vital importància que eixim totes i prenguem els carrers. Si no ens unim i plantem cara, els dirigents seguiran el seu camí de destrucció de l’educació pública en benefici propi.
És per tot açò que des de l’Assemblea Interuniversitària fem una crida a la participació activa en la propera vaga de 48 hores convocada per al 27 i 28 de Febrer.
Assemblea Interuniversitària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada