12 de maig Dia internacional de la Fobromialgia. Amb
la moratòria de la llei de la
Dependència i les retallades de Rajoy els malalts de
Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica ho tindran pitjor.
 |
Un any més, amb motiu del dia
mundial de La
Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica, les malaltes
i malalts unixen les seues veus, cansades i malparades, és la veu de molts
dolors callats, de sentiments de desesperació, aïllament i abandó, aguantant
dies en el fang, fent el que es puga per no afonar-nos, portant com a escut el
somriure, camuflant el nostre dolor.
La Fibromialgia va
ser reconeguda per L’OMS en 1.992 com a Malaltia Tipificada en el Manual
de Classificació Internacional de Malalties. També la Síndrome de Fatiga
Crònica. Ambdós malalties impliquen processos crònics i simptomatologies
àmplies i diverses que influïxen de forma determinant sobre la malalta i el malalt
i el seu desenvolupament personal, familiar, social i sobre la seua capacitat
per al treball.
Any rere any, els afectats d'aquestes
patologies sol·liciten als governs autonòmics que siguen capaços de traduir les
seues necessitats en accions polítiques, que tendisquen ponts de diàleg per a
ajudar i comprendre la seua realitat i canviar-la.
De moment només han trobat
incomprensió i invisibilitat, dos problemes a què diàriament s'enfronten els
malalts, convertits en incansables lluitadors que lluiten dia sí i dia també
contra vents de dolor i marees de cansament, que a més suporten en un inadequat
reconeixement de la malaltia.
Cal dir que La Constitució Espanyola contempla
el dret a la protecció de la salut, que és patrimoni de tots els ciutadans
segons La Llei
General De Sanitat i La Llei De Cohesió i
Qualitat del Sistema Nacional de Salut. Però ara amb la moratòria de la llei de
la Dependència
i les retallades de Rajoy els malalts de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga
Crònica ho tindran pitjor.
No és el moment de retallar és el
moment d'instar al govern autonòmic i central perquè: el Ministeri de Sanitat i
Consum porte al Consell Interterritorial un Pla estatal de mínims per a totes
les comunitats autònomes que contemple l'abordatge sociosanitari dels malalts
de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica. Que aquestes malalties tinguen
ple reconeixement i normalització tant en l'àmbit sanitari com social.
Que es promoguen línies
d'assessorament i suport per a l'elaboració de plans d'igualtat i que es revisen els criteris mèdics actuals, incloent
en el Barem de Discapacitats les d'origen orgànic al mateix nivell que estan
reconegudes les d'origen físic o psíquic, tenint en compte les competències de
les comunitats autònomes a través del Consell Interterritorial, com també el
seu finançament. Tant de bo arribe un dia en què les malaltes i malalts no
hagen d'existir, ni hàgem de llegir cap manifest social.
Serà un senyal inequívoc del fet
que les persones amb Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica hauran aconseguit
cotes que els pertanyen per dret i s'hauran normalitzat aquestes malalties dins
d'un marc sociosanitari en tot el territori espanyol.
Un forta abraçada per a aquelles i
aquells que patixen en silenci aquesta malaltia, que sàpien que no són
invisibles i que no estan sols.
Fernando Pascual Moscardo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada