LA III REPÚBLICA ES NECESSÀRIA PERQUE ÉS UNA FORMA DE GOVERN EN QUÈ NINGÚ ÉS MÉS QUE NINGÚ.

Fernando Pascual

 El 14 d’abril de 1931 està considerat el dia de la proclamació de la II República espanyola, encara que la seua configuració va ser més complexa i prolongada en el temps, perquè per a la ciutadania va ser una dura pugna per l’alliberament de les discriminacions i obstacles que havien suportat durant segles. Era una oportunitat per a l’anul·lació de privilegis i prebendes vinculats a grans famílies nobiliàries, els anyencs terratinents, les castes financeres o la jerarquia eclesiàstica catòlica.

Afortunadament, la situació social, institucional i cívica ha canviat des de llavors, encara que a poc a poc observem preocupats com fluïxen coses que ens recorden el pitjor d’aquella epoca que ens allunyava del món civilitzat, europeu i desenrotllat, a què van pretendre acostar-se els republicans i republicanes de principis del segle XX, amb el seu crit de "llibertat, igualtat i fraternitat".

Dels tres valors del republicanisme, tal vegada el de la igualtat tinga un significat especial en la present conjuntura de deteriorament institucional. A qualsevol persona demòcrata li preocupa que apareguen referències en els Mitjans de comunicació relacionades amb pressions o maniobres per a mediatitzar o eludir les responsabilitats les més altes instàncies de l’estat, siguen de la família de la Casa Reial, del cap del Govern, els seus ministres, dels màxims responsables de la seua partit o dels responsables de les patronals.

Una simple mostra de la desigualtat institucionalitzada ha sigut l’abús per part dels bancs, amb l’actual legislació hipotecària, que és de l’any 1909 (reformada en 1946 en ple franquisme!), de la que cap banc europeu disfruta, però de la que els "privilegiats bancs espanyols" no poden prescindir perquè s’afonarien i desconeixerien competir sense ella.

Trencar amb bones o males arts el principi d’igualtat davant de i amb la llei és contrari al principi d’equitat que deuria garantix la nostra Constitució i les lleis que d’ella es deriven. A pesar que la nostra carta magna és una de les més modernes i avançades com en la proclamació dels valors de l’Estat social i democràtic de dret, la veritat és que se l’està buidant de contingut a causa de l’acció dels legisladors que la desposseïxen del seu esperit originari.

La posició d’Espanya en la situació de crisi global, financera i econòmica a nivell europeu, se’ns presenta agreujada perquè li unim la crisi de l’esgotament de les estructures institucionals, representatives, polítiques, empresarials o socials.

Prova d’això és la ruptura existent entre institució i ciutadania, les sospites i els dubtes que brollen dels comportaments dels dirigents i especialment observem, la superació de la capacitat d’organització dels partits polítics, minimitzant la seua funció de suport i vehicle de les demandes i aspiracions de la població i de les seues entitats.

Tambe podem afegir el desprestigi de la representació empresarial i sindical, amb especial èmfasi en la dràstica reducció de funcionalitat de la representació dels treballadors i del seu paper de mediació i concertació de les condicions laborals, del salari monetari i del salari diferit.

Amb tot l’anterior, hem d’arribar a la conclusió que hem esgotat el procés iniciat en la transició a la democràcia de 1978. Tal vegada hem d’analitzar si ha quedat superat el marc de relacions, convivència, institucions i legislacions bàsiques que van emanar de la Constitució d’aquell any, especialment si considerem que la major part de la població actual no va votar eixa Constitució, ni este model d’Estat, ni el marc institucional, electoral, polític i representatiu actual.

Està ací la justificació de part del crit ¨no ens representen¨ dels indignats? Si fóra així, s’hauria iniciat un procés de definició d’un nou marc de relacions entre la ciutadania i els seus representants, institucions i formes de comportar-se i conviure, que sens dubte afectarà tots els ordes de la vida. Tal vegada siga una oportunitat per a superar traves i peatges de la postguerra, del franquisme, de l’exèrcit colpista o de les religions inquisitorials.

La joventut actual reclama el seu protagonisme en el segle XXI, però sense voler conservar els esquemes de l’últim quart de segle XX, i menys encara suportar les prebendes dels privilegis i avantatges de casta i llinatge del segle XIX.

Pareix que per a les noves generacions al nostre país, els vells valors de la Revolució Francesa d’igualtat, llibertat i fraternitat, seran necessaris i, possiblement, molt valuosos. Sens dubte, eixos valors del republicanisme mereixen record i respecte.

Fa 82 anys, la classe obrera, els sectors populars i les classes mitjanes, les gents de la cultura, de la ciència i la universalitat, els partits polítics progressistes i d’esquerra van propiciar amb la seua victòria en les eleccions municipals un procés constituent democràtic i participatiu que va portar com resultat la II República.

Els nostres pares i iaios, amb menys cultura i preparació van saber acabar en la monarquía. Serem nosaltres menys? Hui, igual que ahir, es possible que l’ideal republicà estiga més prop.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

1 D'OCTUBRE DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN

Hui 1 d’octubre se celebra el dia internacional de les persones majors, enguany ha sigut declarat per la UE com «Any europeu de l’envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional» amb l’objectiu no sols de sensibilitzar els ciutadans europeus sobre la contribució que les persones majors poden aportar a la societat, sinó també d’animar als responsables polítics i les persones interessades a actuar a fi de crear millors oportunitats per a l’envelliment actiu i enfortir la solidaritat intergeneracional.

Efectivament, hui, les persones majors expressen una claríssima voluntat d’autonomia, com manifesta el fet de que un 87% desitja viure en sa casa el major temps possible. Però, al mateix temps, desitgen mantindre relacions familiars intenses, fruit d’açò i de la gran solidaritat intergeneracional que demostren, un 70 % contribuïxen a la cura de les seues nétes i néts.

Els socialistes alzirenys volem manifestar el nostre ferm compromís amb l’envelliment actiu dels nostres majors, i facilitar la seua participació activa en la societat, per  la qual cosa  continuarem promovent polítiques que perseguisquen un major protagonisme de les persones majors, el desenvolupament d’espais de participació social i política, i actuacions que permeten la seua participació solidària sense allunyar-los, per motius d’edat, de la dinàmica social.

Hui, a Espanya hi ha més de 8 milions de persones majors que cobren una pensió mitjana de 827 euros mensuals. Els Governs socialistes han sigut determinants per a garantir el sistema de pensions a Espanya. En primer lloc, per mitjà d’un increment de les quanties de les pensions mínimes sense precedents en la història de la democràcia espanyola i que s’ha mantingut constant al llarg de les dos últimes legislatures socialistes, aconseguint la reducció de cinc punts percentuals en la taxa de pobresa entre les persones majors.

Des del PSOE d’Alzira afirmem que és veritat que la posició econòmica dels majors ha millorat en els últims anys, però a pesar d’això, la taxa de risc de pobresa és superior en quatre punts a la mitjana dels espanyols. Hui, el 21,7% dels majors presenten eixe risc i, amb la crisi, este percentatge està creixent.

El fet de viure més temps i millor ha de ser considerat com un èxit de l’Estat del Benestar impulsat pel Partit Socialista i no com un problema. La jubilació ha de ser considerada una etapa més del cicle vital. Una etapa en què els jubilats s’assenten i siguen tinguts com els protagonistes de la seua pròpia evolució existencial. Per a això és necessari que este protagonisme siga reconegut i patrocinat tant en la seua esfera interna com en l’externa, quelcom que el nostre partit promou fa anys

D’altra banda, cada vegada més persones majors estan adquirint un protagonisme inesperat per la seua decisiva aportació social: no sols pel seu freqüent paper de iaios cuidadors, sinó perquè les seues pensions es convertixen en font principal d’ingressos de moltes llars, en els que conviuen amb els seus fills i/o néts desocupats.

En el primer trimestre de 2012 havia 422.600 llars (un 21,7% més que en el mateix període de l’any anterior) en els que la persona de referència era jubilada o pensionista i convivia almenys amb una persona en desocupació.

Treballarem juntament amb les organitzacions de majors i el conjunt de la societat en l’elaboració d’estratègies que tinga per objectiu l’eradicació dels prejuís i discriminació per raó d’edat.

Davant d’esta situació, agreujada per la crisi, el Partit Socialista vol denunciar les mesures adoptades pel Govern de Rajoy que han suposat un atac brutal, sense precedents, a les persones majors:

El Govern del PP trau pit per haver pujat un 1% les pensions però no explica que, l’endemà, els pugen els impostos als pensionistes a través de l’IRPF, la qual cosa suposa una reducció del seu poder adquisitiu.

Per primera vegada, els pensionistes han de pagar pels seus medicaments, que abans rebien de manera gratuïta, generant-se un risc de perjuí a la seua salut.

La paralització i els retalls aplicats en la Llei de dependència decidits pel Govern del PP estan deixant desprotegits als dependents i a les seues famílies, sobretot, a les persones majors.

Per als socialistes alzirenys envellir ha de ser un sinònim d’activitat, salut, satisfacció i qualitat de vida. Per tot això, instem el Govern a desenvolupar, fomentar i difondre un concepte de les persones majors ajustat als drets que els corresponen com a part integrant de la ciutadania, sense discriminacions ni desigualtats de tracte.

Fernando Pascual Moscardó

Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

DIA MUNDIAL PEL DRET A L'AVORTAMET LEGAL, SEGUR I GRATUÏT

EN DEFENSA DELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

El 28 de setembre de 1990, a Argentina, la V Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib va declarar el 28 de setembre “DIA MUNDIAL PEL DRET A l’AVORTAMENT LEGAL, SEGUR I GRATUÏT”, atés que la conclusió més greu de la cima era que les complicacions per l’avortament insegur i clandestí constituïxen la primera causa de mortaldat de les dones en molts dels països de la regió.

El PSOE d’Alzira se suma i recolza aquesta simbòlica celebració i reclama, una vegada més, la necessitat de mantindre l’actual regulació a Espanya, impulsada pel Govern Socialista, de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE).

La Llei del 2010 ha tret del Codi Penal el dret de les dones a decidir lliurement la seua maternitat i la interrupció voluntària del seu embaràs. Garantix el dret a l’autonomia reproductiva de les dones, establint que la seua decisió personal és la causa exclusiva per a la interrupció del seu embaràs.

Amb la Llei del 2010, Espanya ha reconegut el dret de les dones a una maternitat lliurement decidida, la qual cosa suposa prosseguir o no amb el seu embaràs, sempre de forma conscient i responsable, per la qual cosa la decisió adoptada ha de ser respectada. Juntament amb aquest dret, la Llei del 2010 reconeix i garantix el dret a l’educació i a la salut sexuals, perquè només amb una educació sexual adequada i amb la millora en l’accés als mètodes anticonceptius, podrem previndre de forma efectiva, especialment en persones jóvens, les infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, i, evitar, per tant les interrupcions voluntàries de l’embaràs.

La Llei de 2010 és a més una llei que garantix la necessària informació de les dones i obliga a un període de reflexió abans de que puguen sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs: les dones són informades de totes les prestacions, ajudes i drets que li corresponen si desitgen continuar amb l’embaràs, així com de les conseqüències mèdiques, psicològiques i socials derivades de la prossecució de l’embaràs o de la interrupció del mateix, i de la possibilitat de rebre assessorament abans i després de la intervenció.

La Llei del 2010 és també garantista per als supòsits d’embarassos d’alt risc, en els que la dona pot decidir interrompre el seu embaràs, per greus motius mèdics legalment previstos i referendats, cas per cas, pels informes mèdics de dos especialistes o d’un comité científic.

Les dones i hòmens socialistes defenem que el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seua maternitat ha de fer-se des de la xarxa hospitalària o extrahospitalària pública, de manera que es garantisca el seu caràcter universal i es normalitze com a prestació sanitària.   

El PSOE d’Alzira espera que la celebració, enguany, del “DIA MUNDIAL PER L’AVORTAMENT LEGAL, SEGUR I GRATUÏT” siga un èxit i consciencie a tots els Estats de la necessitat d’una regulació que garantisca el dret de les dones a decidir la seua maternitat. A més fem una crida a tota la població per a mantindre a Espanya una llei d’acord amb les legislacions dels països del nostre entorn, que compta amb el respatler de la majoria de la població.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari Organització del PSOE d’Alzira

UN MÓN DIVERS, SALUT SEXUAL PER A TOTS

El PSOE, en el Dia Mundial de la Salut Sexual, que instituït per la WAS (World Association for Sexual Health) se celebra el 4 de setembre, i que enguany 2012 es commemora davall el lema "En un món divers, salut sexual per a tots", considera necessari recordar que la Promoció de la salut sexual és fonamental per a la consecució de la salut i el benestar, així com per a aconseguir el desenvolupament sostenible de tota la ciutadania.

La salut sexual que defenem integra diversos drets que es poden agrupar en quatre bàsics: el dret a la llibertat, diversitat i salut sexual; el dret a la informació sexual i a l’anticoncepció; el dret a la maternitat lliure i responsable, i a la interrupció voluntària de l’embaràs; i el dret a la protecció de tota persona a qualsevol forma de violència sexual i de gènere. Açò és més important, si és possible, en l’època actual en què el PP està retallant drets sexuals i agredint, amb l’excusa de la crisi econòmica, la qualitat de vida de les persones i, per tant vulnerant drets humans fonamentals.

Els drets sexuals són drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els sers humans. I atés que la salut és un dret humà fonamental, la salut sexual ha de ser un dret humà bàsic, perquè és essencial per al benestar individual, interpersonal i social.

Les persones i comunitats que gaudixen del benestar sexual estan millor preparades per a contribuir a l’eradicació de la pobresa individual i social. Per tant, la Promoció de la salut sexual fomenta la responsabilitat individual i social, a més de les relacions equitatives i igualitàries, que contribuïxen a millorar la qualitat de vida i la instauració de la pau.

L’OMS va definir la Salut Sexual com “l’experiència del procés permanent de consecució de benestar físic, psicològic i sociocultural relacionat amb la sexualitat. La salut sexual s’observa en les expressions lliures i responsables de les capacitats sexuals que propicien un benestar harmoniós personal i social, enriquint -d’aquesta manera- la vida individual i social”. No es tracta, per tant, de l’absència de disfunció o malaltia, o d’ambdós. Perquè la salut sexual s’aconseguisca és necessari que els drets de les persones es reconeguen i es garantisquen.

El coneixement del fet sexual humà i aprendre a viure amb maduresa com a persones sexuades són i han de ser objectius importants de la nostra nova societat, i pels que les dones i hòmens socialistes apostem, com posa de manifest la creació en 2008 del Grup Federal de Salut Sexual i Drets Sexuals del PSOE.

Actualment, el PP està vulnerant alguns drets sexuals universals, per la qual cosa el PSOE vol denunciar el progressiu augment de polítiques ultraconservadores que, més enllà de la crisi econòmica, s’estan començant a proposar per part d’alguns Ministeris del govern del PP. En concret, estes propostes vulneren els següents drets sexuals:

El dret a prendre decisions reproductives lliures i responsables: el dret a decidir sobre tindre descendència o no, el nombre dels fills i filles i el temps entre cada u, així com el dret a l’accés als mètodes de regulació de la fertilitat. La intenció anunciada pel Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, d’impedir la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de malformació en el fetus, suposa retrocedir en drets sexuals i reproductius a abans inclús de la llei de supòsits vigent des de 1985 fins a 2010.

També, el dret a la informació basada en el coneixement científic, ja que la informació sexual haver de ser generada a través d’un procés científic lliure de pressions externes, i difós de forma apropiada en tots els nivells socials. Tot al contrari del que està fent la Ministra de Sanitat, Ana Mato, al posar en dubte els estudis científics que plantegen que la píndola del dia després no té efectes secundaris, volent justificar que la píndola no es venga sense recepta mèdica, èxit aconseguit durant El Govern socialista, i que està permetent disminuir el número interrupcions voluntàries de l’embaràs en xiques adolescents.

Així mateix, els retalls en la cartera de Sanitat estan vulnerant el dret a l’atenció clínica de la salut sexual. En una societat progressista l’atenció clínica de la salut sexual ha d’estar disponible per a la prevenció i el tractament de tots els problemes, preocupacions i trastorns sexuals, atés que són garantia de benestar, equitat i pau social.

Eliminar de l’assignatura d’educació per a la ciutadania els continguts que eduquen en una societat equitativa, que accepte les diversitats sexuals i supere les diferències de gènere vulnera el dret a l’Equitat sexual: este dret es referix a l’oposició a totes les formes de discriminació, per raons de sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió o discapacitat física, psíquica o sensorial.

Les dones i hòmens socialistes reiterem el nostre compromís en la defensa, la promoció, el respecte, el reconeixement i la divulgació de la salut sexual i des de 1997 dels drets sexuals, així com fomentar, a través de campanyes, els valors d’igualtat i equitat sexual.

Els drets sexuals són drets humans fonamentals i universals, i els socialistes hem de treballar perquè siguen respectats. La salut sexual és el resultat del reconeixement i respecte dels drets sexuals.

Finalment volem manifestar el nostre suport a la celebració de l’XI Congrés Europeu de Sexologia, que organitzat per la Federació Europea de Sexologia (EFS) i la Federació Espanyola de Sexologia se celebrarà a Madrid del 20 al 22 setembre de 2012.

Fernando Pascual Moscardó

Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

UN ORGULL QUE ÉS DE TOTS

Hem de recordar que el 28 de juny es commemoren en tot el món les revoltes de Stonewall en el Greenwich Village de Nova York en 1969, esdeveniment que va suposar el naixement del moviment d’alliberament gai, lèsbic, transsexual i bisexual (lgtb), i que se celebra en tot el món com el Dia de l’Orgull LGTB.

Una commemoració nascuda de la rebel·lió d’un grup de ciutadans i ciutadanes que es van mantindre ferms en contra d’una discriminació brutal i la fustigació constant per part de la policia, desafiant lleis injustes i prejuís destructius.

Hui, encara podem dir que el nostre país es troba al capdavant dels països que reconeixen els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (lgtb), i, en este procés, les dones i hòmens socialistes hem sigut peça clau per al seu impuls i desenvolupament, especialment amb els nostres Governs, i que es plasma en la celebració enguany del 15 aniversari de la creació del grup federal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del PSOE.

A pesar d’estos importants avanços, encara queden coses per aconseguir i realitats que canviar, però la defensa dels drets conquistats és una de les nostres prioritats, davant d’un govern del PP que ha demostrat en estos mesos, que és un govern antisocial, que no creu en la igualtat, i desenvolupa un full de ruta ultraconservadora quant a drets socials i civils es referix, i que suposa un greu perill per a les llibertats públiques aconseguides al nostre país.

Els socialistes no podem deixar de recordar en este dia que el Partit Popular manté encara el seu vergonyós recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei que va possibilitar el dret al matrimoni per a les parelles del mateix sexe, un recurs contra la igualtat i la felicitat de milions de persones que viuen al nostre país.

Mentres que es mantinga el recurs, cap proposta política en favor de la igualtat per part del Govern del PP serà creïble, per la qual cosa fem, de nou, una crida als seus dirigents perquè retiren el dit recurs i reconeguen el dret de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a disfrutar dels seus drets civils, i el dret al mateix tracte i consideració que la resta de la ciutadania. El manteniment d’este recurs genera inquietud i indignació per part dels que viuen diàriament amb una espasa de Dàmocles sobre els seus drets civils, situació que s’estén als seus fills i filles, familiars i persones acostades.

Per al partit socialista és especialment deplorable l’actitud de significats dirigents del PP, i d’altres partits de dretes, que han tractat d’utilitzar a les persones transsexuals com a bocs expiatoris d’esta crisi, propugnant reiteradament la necessitat d’eliminar el procés transexualizador del sistema públic de salut com una mesura fonamental per a reduir el gasto sanitari, tractant d’estigmatitzar a una de les poblacions més vulnerables, i obviant que el cost del dit procés, exclòs de la majoria de comunitats autònomes governades pel PP, suposa una ínfima quantitat dels recursos sanitaris, i tractant així d’emmascarar la política de destrucció del sistema sanitari universal, públic i gratuït que està desenvolupant el govern del Partit Popular.

Cal hui protestar per l’eliminació de l’estructura funcional de la Secretaria del Pla Nacional de la Sida i dels recursos destinats a la prevenció del VIH en els pressupostos de 2012 amb l’excusa de la crisi, d’eliminar qualsevol programa de Promoció de la salut sexual i de prevenció de les infeccions de transmissió sexual, la qual cosa li ha comportat una condemna enèrgica de les organitzacions i organismes de VIH tant espanyoles com internacionals.

Esta ineficaç política pot ocasionar que el nostre país, que compta amb una de les principals taxes de seroprevalencia de la UE, retrocedisca 20 anys en el que a polítiques de Promoció de la salut i de prevenció del VIH es referix. De pura homofobia institucional podem qualificar el rebuig del Ministeri de Sanitat a acceptar 200.000 preservatius i lubricants que una empresa oferia gratuïtament per a desenvolupar la campanya de prevenció del VIH en hòmens que tenen sexe amb hòmens que este ministeri realitzava tots en els anys coincidint amb l’Orgull, i que posa de manifest que no és una qüestió de recursos, sinó una qüestió de falta de voluntat política i d’incapacitat dels que encara, des del Govern i fora d’ell, veuen en el preservatiu un enemic i no un aliat per a reduir els preocupants nivells de transmissió del VIH al nostre país, desbaratant anys de treball, col·laboració i consensos en esta matèria.

El PSOE d´Alzira vol manifestar la seua ferma voluntat de combatre amb tots els instruments al nostre abast els intents del partit popular de retallar, quan no eliminar, els drets i llibertats que han convertit al nostre país en un referent internacional en drets per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i denunciarà junt amb les organitzacions lgtb qualsevol iniciativa política que en qualsevol àmbit tracte de menyscabar els drets i les conquistes aconseguides durant els últims set anys.

En este sentit, el PSOE tractarà d’impulsar els consensos socials necessaris per a aprovar una Llei d’Igualtat de Tracte i no Discriminació que combata tot tipus de discriminació i incorpore els instruments necessaris per a eradicar les actituds discriminatòries de la societat espanyola i protegir a les víctimes.

Des de l’Agrupació socialista d’Alzira reiterem el nostre suport i col·laboració amb les organitzacions de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i manifestem la nostra felicitació en el dia de l’Orgull a totes les dones i hòmens activistes que amb el seu treball, valentia i convicció continuen manifestant dia a dia que una altra societat és possible, lliure de tota discriminació i exclusió basada en l’orientació sexual o la identitat de gènere.

Finalment, volem convocar a la militància socialista d´Alzira i a tota la ciutadania a què participe activament en els actes que s’organitzen, que en defensa dels drets aconseguits i contra els retalls a la igualtat que promou el Partit Popular.

Fernando Pascual Moscardó

Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

L'Ensenyament a la República

Els programes d'ensenyament primari i secundari del Govern Provisional de la Republica van complementar amb una sèrie d'importants innovacions, que d'haver persistit haurien arribat a representar una indubtable millora de la situació educacional i cultural d'Espanya.

Entre elles hem de mencionar, almenys, els Consells d'ensenyança, l'educació nocturna, les biblioteques ambulants i la creació de nous centres d'investigació i cultura.

Per decret del 9 de Juny de 1931 es van crear el Consell de Primera Ensenyança, el Consell Universitari, Els Consells Provincials i els Consells Locals, en un intent de coordinar l'ensenyament tant en sentit vertical com horitzontal. En els Consells es va donar entrada a representants de les famílies dels educands i a diverses institucions i coordinadors.

Encara que tots els consells no funcionaven amb idèntica eficàcia, la veritat és que molts d'ells van representar el germen de desenvolupaments educacionals sorprenents. En algunes províncies on el pes de la força polítiques representa millor a la majoria en el govern, els esforços dels ajuntaments van tindre resultats senzillament esplèndids.

D'altra banda, una orde del ministeri d'instrucció pública de l'1 de Desembre de 1932, va obrir una gran possibilitat per al futur. Es tractava de facilitar l'accés a l'educació als adults analfabets o que van voler perfeccionar la seua formació. Una iniciativa que va romandre llarg temps fins a un ressorgiment en la dècada de 1950.

Una altra iniciativa d'estendre la cultura als nuclis de població més retardats van ser les més de 5000 biblioteques ambulants que es van posar en marxa. Però va ser, sens dubte, amb les missions pedagògiques on la jove República va mostrar les seues millors intencions d'anar transformant el més ràpid possible el teixit d'ignorància i obscurantisme que fins llavors havia cobert el país.

Finalment, la República va crear una sèrie d'Institucions destinades a impulsar el desenvolupament de la investigació científica i de la cultura. Van nàixer així en Institut d'Investigacions Científiques, l'Institut per a la Investigació i publicacions de fonts de la Història Medieval d'Espanya.

Per primera vegada es relacionava a la Universitat amb els problemes específics de la docència, al crear-se els Instituts de l'Educació va ser de facto l'únic centre de formació d'especialistes en l'ensenyança.

En definitiva la República venia a trencar eixa inèrcia històrica i a posar en marxa un programa modern de "educació per a tots". Que en eixe programa hi haguera errors era lògic per l'envergadura de l'empresa, i per l'estretor a aconseguir resultats per a superar una situació d'autèntica tragèdia nacional heretada del passat.

Aquests avanços es van aturar amb l'accés de les dretes al govern. El pressupost d'instrucció pública va créixer amb molta lentitud; substancialment s'estava tornant a la tesi subjacent que educar el poble podia ser un pèssim negoci per als mediocres propòsits de l'oligarquia dominant.

La República, almenys va fer moltes coses positives, i de fet molt progressistes com per exemple  l'educació. De fet si comparem els articles destinats a l'educació de la Constitució de 1931 i els de la nostra actual Carta Magna ens adonarem que en la dècada dels trenta es tenia una perspectiva molt més progressista del que al nostre tema es referix.

En el seu afany de separar l'església de les escoles, en la Constitució del 31 es prohibix donar classes de cap de les religions ja que per a això aquestes institucions ja tenen els seus edificis i llocs assignats, mentres que en la Constitució actual s'arreplega el dret dels pares que els seus fills reben l'educació religiosa i moral que ells creguen.

Total que al final tots hem hagut de donar només i exclusivament religió Catòlica o anar a Ètica. En la República açò no haguera succeït. El que ocorre és que  amb la presa del poder del General Franco, ens van sumir en una concepció tan pobra com bàsica del que realment significa l'educació i el verdaderament important que és esta per a la societat.

Hui hem de recordar aquell 9 de juny d'una banda amb nostàlgia i per una altra amb  la satisfacció que aquell decret progressista va fer possible que a Espanya l'educació fora almenys un tema important perquè si educació no hi ha cultura i sense cultura la dreta sempre està per damunt de la gent progressista. Per això ara més que mai hem de lluitar perquè este govern de dretes no aconseguisca els seus objectius de retallar en educació perquè siguem submisos al poder del capital i de la dreta espanyola.

 Un dia con el de hui es necesari que parlem de Rodolfo Llopis Ferrándis,  socialista valencià, que va ser una de les persones més influents a nivell educatiu del nostre país, especialment durant la II República Espanyola, gràcies a la seua gestió des de la Direcció General d'Ensenyança Primària.

No hem d'oblidar que Llopis  va ser, per tant, promotor i executor de la reforma educativa republicana, que estava basada en la laïcització, en un pla intensiu de construccions escolars i en la millora fonamental de la formació del mestre per mitjà del cridat Pla Professional. En este sentit podem dir que “en realitat era Llopis el més intel·ligent dels hòmens que es van fer càrrec de la Instrucció Pública en 1931.

Considere que és un bon dia per a homenatjar a un gran socialista que va ser secretari General del PSOE fins que en l'onzé Congrés en l'exili, a l'agost de 1970, quan Felipe González,  prenia el relleu i es va convertir  en secretari general del PSOE, però sempre els socialistes hem tingut present en la nostra memòria el que Rodolfo Llopis, va fer per la millora del sistema educatiu al nostre país.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari d'Orgatnizacio   del PSOE d´ Alzira

5 DE JUNY UNA DATA PER A DEFENDRE UN MODEL MEDIAMBIENTAL SOSTENIBLE QUE MILLORE LA QUALITAT DE VIDA

La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es va iniciar en 1972 i ha crescut convertint-se en un dels principals vincles a través del qual l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en el context mundial estimula la consciència sobre el medi ambient i exhorta a l’atenció i acció política.

El Dia Mundial del Medi Ambient complix 40 anys en aquest 2012. Des que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es va formar en 1972, el Dia Mundial del Medi Ambient s’ha celebrat anualment.

El tema del 2012 per al Dia Mundial del Medi Ambient és: una Economia Verda: t’inclou a tu?, amb la qual es pretén millorar el benestar humà i l’equitat social, reduint significativament els riscos ambientals i el dany ecològic.

El tema del 2012 per al Dia Mundial del Medi Ambient és una “Economia Verda”, un contingut complex d’entendre, però fonamental per a contribuir d’una forma raonable als nombrosos  problemes que amenacen en l’actualitat el nostre planeta.

En altres paraules, cal pensar en una economia verda com un entorn econòmic que aconseguix baixes emissions de carboni, l’eficiència dels recursos i, alhora que siga socialment inclusiva.

Enguany les administracions han de realitzar esforços per a impulsar una economia més verda que podria crear entre 15 i 60 milions de nous llocs de treball en tot el món durant els pròxims vint anys, segons el resultat de l’informe de l’Oficina Internacional del Treball (OIT).

A Alzira el govern del Partit Popular no ha convocat activitats que servisquen per a conscienciar la població que l’economia verda pot generar moltes ocupacions.

Els socialistes d´Alzira considerem que un govern que abandona el medi ambient és un govern irresponsable.

El nostre Ajuntament, a través de la Regidoria de Medi Ambient, hauria d’haver preparat un programa dirigit especialment als xiquets perquè coneguen l’entorn verd de la ciutat i sobretot realitzar activitats amb els escolars de 4t i 5t de primària a través tallers de: Conservació, protecció i millora del medi ambient, protecció de la salut de les persones, utilització prudent i racional dels recursos naturals.

És necessari una estratègia a favor del desenvolupament sostenible que complisca amb els següents objectius: Limitar el canvi climàtic, limitar els riscos per a la salut pública, gestió sostenible dels recursos naturals, limitar els efectes negatius dels transports, lluitar contra l’exclusió social i la pobresa, i afrontar les conseqüències de l’envelliment demogràfic.

Però l’Ajuntament d’Alzira està demostrant que no els importa què pot passar en el futur perquè el govern d´Alzira no aplica cap dels principis de les polítiques mediambientals. A Alzira la protecció del medi ambient importa poc.

Els socialistes d´Alzira considerem que ara és el moment de protegir el medi ambient perquè és essencial per a la qualitat de vida de les generacions actuals i futures.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari d’Organització del PSOE d’Alzira

SENSE EDUCACIÓ NO HI HA FUTUR

El Govern de la Generalitat ha d'escoltar els milers de valencians  i valencianes que han secundat la vaga convocada a l’ensenyament públic en protesta contra els retalls decretats per Mariano Rajoy i del Partit Popular a la Comunitat Valenciana “demanant dignitat i qualitat per a l'ensenyament públic.

Els socialistes alzirenys volem ressaltar la rellevància d'una protesta que ha concitat el recolzament de tots els nivells educatius, des de les escoles infantils fins a les universitats, i de tota la comunitat educativa, des d'associacions de pares a sindicats educatius, associacions d'estudiants i plataformes en defensa de l'educació pública.

Els socialistes denunciem que la estralada del Govern popular a l'ensenyament dels valencians suposarà una pèrdua no sols de qualitat , sinó també d'igualtat d'oportunitats, atés que des del moment en què hi ha menys inversió per a tots, hi ha molta dificultat per a molta gent d'acudir no sols al sistema educatiu, sinó també a les universitats.

Nosaltres creem que els retalls suposen un retrocés, després d'haver estat construint un sistema educatiu de prestigi i de qualitat,  que en moments de crisi, cal mantindre sobretot perquè retallar l'educació és retallar el futur.

Després de constatar el seguiment molt important que ha tingut la jornada de  vaga en l’Educació del  22 de Maig hem de seguir amb les protestes perquè sempre hi ha alternatives als retalls, estos retalls que el Govern de Rajoy  i el Govern Valencià han aplicat  per Reial Decret i sense diàleg.

Este decret ens afectara perquè les aules tornaran a massificar-se. En Educació Infantil i Primària es podran agrupar fins a 30 alumnes per aula, en Secundària fins a 36 i en Batxillerat fins a 42 ampliables fins a 46.

També desapareixeran determinats programes de suport a l'Educació Infantil (0-3 anys), i per aquells alumnes amb més necessitats de suport educatiu.  La posada en marxa dels nous títols de Formació Professional actualitzats queda paralitzada, amb la consegüent repercussió negativa en la qualificació laboral dels nostres jóvens. Reducció dràstica del nombre de professors, que repercutirà greument en la qualitat i equitat de l'ensenyament.  No es cobriran les absències del professorat durant les dos primeres setmanes de baixa laboral, generarà molts problemes organitzatius i de convivència en els centres, en especial als alumnes de 2n de Batxillerat que preparen la Selectivitat. Retall d'un 62,5% en la universitat. Els universitaris pagaran fins a 540 € més per taxes. S'han reduït en les beques i ajudes a l'estudi en un 11,6% i en un 41% els programes Erasmus, passant d'esta manera a un model universitari elitista i assistencial.

Davant d'esta situació no ens podem quedar quiets hem de seguir amb les protestes i sobretot no és de rebut que el govern utilitze la seua majoria per a canviar el que estava funcionat bé i aplique en les reformes especialment la seua ideologia de dretes això és el que estan fent amb a l'escusa de la cris, els mercat i la resta d'històries.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari d'Organització del PSOE d'Alzira

A LA FIBROMIÀLGIA NO LI CALEN RETALLADES SINÓ DRETS

12 de maig Dia internacional de la Fobromialgia. Amb la moratòria de la llei de la Dependència i les retallades de Rajoy els malalts de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica ho tindran pitjor.

Un any més, amb motiu del dia mundial de La Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica, les malaltes i malalts unixen les seues veus, cansades i malparades, és la veu de molts dolors callats, de sentiments de desesperació, aïllament i abandó, aguantant dies en el fang, fent el que es puga per no afonar-nos, portant com a escut el somriure, camuflant el nostre dolor.

La Fibromialgia va ser reconeguda per L’OMS en 1.992 com a Malaltia Tipificada en el Manual de Classificació Internacional de Malalties. També la Síndrome de Fatiga Crònica. Ambdós malalties impliquen processos crònics i simptomatologies àmplies i diverses que influïxen de forma determinant sobre la malalta i el malalt i el seu desenvolupament personal, familiar, social i sobre la seua capacitat per al treball.

Any rere any, els afectats d'aquestes patologies sol·liciten als governs autonòmics que siguen capaços de traduir les seues necessitats en accions polítiques, que tendisquen ponts de diàleg per a ajudar i comprendre la seua realitat i canviar-la.

De moment només han trobat incomprensió i invisibilitat, dos problemes a què diàriament s'enfronten els malalts, convertits en incansables lluitadors que lluiten dia sí i dia també contra vents de dolor i marees de cansament, que a més suporten en un inadequat reconeixement de la malaltia.

Cal dir que La Constitució Espanyola contempla el dret a la protecció de la salut, que és patrimoni de tots els ciutadans segons La Llei General De Sanitat i La Llei De Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut. Però ara amb la moratòria de la llei de la Dependència i les retallades de Rajoy els malalts de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica ho tindran pitjor.

No és el moment de retallar és el moment d'instar al govern autonòmic i central perquè: el Ministeri de Sanitat i Consum porte al Consell Interterritorial un Pla estatal de mínims per a totes les comunitats autònomes que contemple l'abordatge sociosanitari dels malalts de Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica. Que aquestes malalties tinguen ple reconeixement i normalització tant en l'àmbit sanitari com social.

Que es promoguen línies d'assessorament i suport per a l'elaboració de plans d'igualtat i que es  revisen els criteris mèdics actuals, incloent en el Barem de Discapacitats les d'origen orgànic al mateix nivell que estan reconegudes les d'origen físic o psíquic, tenint en compte les competències de les comunitats autònomes a través del Consell Interterritorial, com també el seu finançament. Tant de bo arribe un dia en què les malaltes i malalts no hagen d'existir, ni hàgem de llegir cap manifest social.

Serà un senyal inequívoc del fet que les persones amb Fibromialgia i Síndrome de Fatiga Crònica hauran aconseguit cotes que els pertanyen per dret i s'hauran normalitzat aquestes malalties dins d'un marc sociosanitari en tot el territori espanyol.

Un forta abraçada per a aquelles i aquells que patixen en silenci aquesta malaltia, que sàpien que no són invisibles i que no estan sols.

Fernando Pascual Moscardo

ARA, LA REPÚBLICA

La República cobra actualitat i abandona a poc a poc el racó de les utopies per a convertir-se en una possibilitat cada vegada més real.

Es complixen 81 anys d'un esdeveniment que va marcar la vida de tots nosaltres, els que lluitem per la memòria i la llibertat, en homenatge a la II República Espanyola.

La República Espanyola va significar innumerables avanços per a la humanitat. El divorci, la reforma agrària, la separació de l'església de l'estat. La seua constitució és un model vigent en els nostres dies. Què hagueren pensant els fundadors de la II República Espanyola davant d'esta Espanya tan de dretes com l'actual?

El 14 d'abril de 1931, fa huitanta-un anys, l'odiada monarquia d'Alfons XIII era derrocada després de llargs mesos de moviments vaguístics, manifestacions de masses i agitació política al llarg i ample de tot l'Estat espanyol.

Amb la proclamació de la II República el procés revolucionari obstaculitza en una fase transcendental que culminaria en el colp militar del 18 de juliol de 1936 i la insurrecció proletària en el territori dominat per la República.

Durant tres anys la classe obrera va combatre amb les armes en la mà al feixisme, alhora que intentava dur a terme la transformació socialista de la societat.

Huitanta-un anys després d'aquells extraordinaris esdeveniments una nova generació de jóvens se sent enormement atreta pels símbols i la significació d'aquells anys. No podia ser d'una altra manera.

Si realment volem aprendre de l'experiència republicana i preparar-nos per als esdeveniments del futur és necessari rebutjar esta falsificació interessada de la II República.

Les lliçons de la II República han de ser estudiades amb atenció per part de la nova generació de jóvens i treballadors que abracen les idees del socialisme. D'elles es desprén una conclusió inequívoca: només hi ha una República per la qual meresca la pena lluitar la República Socialista dels treballadors!

Ens trobem en un moment crucial en la història d'Espanya. Una nova generació, a la que no li va tocar firmar una amnèsia que dura ja tres dècades, comença a recuperar la memòria i a plantejar el que llavors no estava permés.
A poc a poc, el qüestionament d'una institució imposada pel franquisme es fa cada vegada més forta, a pesar que noves lleis governamentals i noves decisions judicials intenten defendre el que cada vegada és més indefendible. 
 

Estic convençut que els poders fàctics consideren la República com un probable escenari a mitjà termini, i sens dubte apostaran per esta en la mesura que li permeta mantindre els seus privilegis. És per això que considere imprescindible que la ciutadania assumisca el protagonisme en la lluita per la República i lidere un moviment de regeneració política i social.

Em manifeste, per tant, a favor de totes les iniciatives polítiques i ciutadanes de caràcter pacífic i democràtic a favor de la República, mostrant el meu suport als vénen sumant-se, a través de les seues opinions, a l'exigència d'un Procés Constituent, per això hem de fer un crida als representants polítics, al món acadèmic, científic, de la Universitat, periodístic, cultural, sindical i a tots els ciutadans i ciutadanes en general, a fer seua la dita exigència.

També hem de fer un crida a la defensa de la intel·ligència i és necessari convocar al poble espanyol a la defensa d'uns valors que ens permetran construir un país més lliure, més fraternal, més just i més democràtic, que obrirà les portes a totes les possibilitats creadores d'Espanya en l'esdevenidor. 

Algun dia caldrà definir la nostra postura sobre la republica. Quan dic “la nostra postura”, em referisc a la postura oficial del PSOE. La meua està molt clara i pel que puc comprovar, la de la majoria de la militància també.

Quan intercanviem opinions entre companys del partit preval una idea republicana com a forma d'estat, inclús molts companys tanquen les seues intervencions en les agrupacions amb un “salut i República”, per què no obstant està esborrada la paraula República de l'ideari oficial del partit?

Tots sabem que l'acceptació de la monarquia parlamentària va ser una concessió que es va fer darrere de poder escometre una transició pacífica. No hi ha dubte que va funcionar i ens va permetre establir-nos com un país democràtic, però tot és millorable i les concessions tenen data de caducitat una vegada que han complit la seua funció.

Algun dia caldrà posar sobre la taula el debat sobre quin model d'estat volem, i perquè arribe eixe moment els primers que han de debatre el tema i definir les seues posicions són els partits polítics, sobretot els que tenen capacitat de governar.

Com a socialista considere que la III Republica és possible, està molt prop.

Fernando Pascual Moscardo

Secretari d´ Organitzacio del PSOE d´ Alzira