Els programes d'ensenyament primari
i secundari del Govern Provisional de la Republica van complementar amb una sèrie
d'importants innovacions, que d'haver persistit haurien arribat a representar
una indubtable millora de la situació educacional i cultural d'Espanya.
Entre elles hem de mencionar,
almenys, els Consells d'ensenyança, l'educació nocturna, les biblioteques
ambulants i la creació de nous centres d'investigació i cultura.
Per decret del 9 de Juny de 1931 es
van crear el Consell de Primera Ensenyança, el Consell Universitari, Els
Consells Provincials i els Consells Locals, en un intent de coordinar
l'ensenyament tant en sentit vertical com horitzontal. En els Consells es va
donar entrada a representants de les famílies dels educands i a diverses
institucions i coordinadors.
Encara que tots els consells no
funcionaven amb idèntica eficàcia, la veritat és que molts d'ells van
representar el germen de desenvolupaments educacionals sorprenents. En algunes
províncies on el pes de la força polítiques representa millor a la majoria en
el govern, els esforços dels ajuntaments van tindre resultats senzillament
esplèndids.
D'altra banda, una orde del
ministeri d'instrucció pública de l'1 de Desembre de 1932, va obrir una gran
possibilitat per al futur. Es tractava de facilitar l'accés a l'educació als
adults analfabets o que van voler perfeccionar la seua formació. Una iniciativa
que va romandre llarg temps fins a un ressorgiment en la dècada de 1950.
Una altra iniciativa d'estendre la
cultura als nuclis de població més retardats van ser les més de 5000
biblioteques ambulants que es van posar en marxa. Però va ser, sens dubte, amb
les missions pedagògiques on la jove República va mostrar les seues millors
intencions d'anar transformant el més ràpid possible el teixit d'ignorància i
obscurantisme que fins llavors havia cobert el país.
Finalment, la República va crear una
sèrie d'Institucions destinades a impulsar el desenvolupament de la
investigació científica i de la cultura. Van nàixer així en Institut
d'Investigacions Científiques, l'Institut per a la Investigació i
publicacions de fonts de la Història Medieval d'Espanya.
Per primera vegada es relacionava a la Universitat amb els
problemes específics de la docència, al crear-se els Instituts de l'Educació va
ser de facto l'únic centre de formació d'especialistes en l'ensenyança.
En definitiva la República venia a
trencar eixa inèrcia històrica i a posar en marxa un programa modern de
"educació per a tots". Que en eixe programa hi haguera errors era
lògic per l'envergadura de l'empresa, i per l'estretor a aconseguir resultats
per a superar una situació d'autèntica tragèdia nacional heretada del passat.
Aquests avanços es van aturar amb
l'accés de les dretes al govern. El pressupost d'instrucció pública va créixer
amb molta lentitud; substancialment s'estava tornant a la tesi subjacent que
educar el poble podia ser un pèssim negoci per als mediocres propòsits de
l'oligarquia dominant.
La República, almenys
va fer moltes coses positives, i de fet molt progressistes com per exemple l'educació. De fet si comparem els articles
destinats a l'educació de la
Constitució de 1931 i els de la nostra actual Carta Magna ens
adonarem que en la dècada dels trenta es tenia una perspectiva molt més
progressista del que al nostre tema es referix.
En el seu afany de separar
l'església de les escoles, en la
Constitució del 31 es prohibix donar classes de cap de les
religions ja que per a això aquestes institucions ja tenen els seus edificis i
llocs assignats, mentres que en la Constitució actual s'arreplega el dret dels pares
que els seus fills reben l'educació religiosa i moral que ells creguen.
Total que al final tots hem hagut de
donar només i exclusivament religió Catòlica o anar a Ètica. En la República açò no haguera
succeït. El que ocorre és que amb la
presa del poder del General Franco, ens van sumir en una concepció tan pobra
com bàsica del que realment significa l'educació i el verdaderament important
que és esta per a la societat.
Hui hem de recordar aquell 9 de juny
d'una banda amb nostàlgia i per una altra amb
la satisfacció que aquell decret progressista va fer possible que a
Espanya l'educació fora almenys un tema important perquè si educació no hi ha cultura
i sense cultura la dreta sempre està per damunt de la gent progressista. Per
això ara més que mai hem de lluitar perquè este govern de dretes no
aconseguisca els seus objectius de retallar en educació perquè siguem submisos
al poder del capital i de la dreta espanyola.
Un dia con el de hui es necesari que parlem de
Rodolfo Llopis Ferrándis, socialista
valencià, que va ser una de les persones més influents a nivell educatiu del
nostre país, especialment durant la II República Espanyola, gràcies a la seua gestió
des de la Direcció
General d'Ensenyança Primària.
No hem d'oblidar que Llopis va ser, per tant, promotor i executor de la
reforma educativa republicana, que estava basada en la laïcització, en un pla
intensiu de construccions escolars i en la millora fonamental de la formació
del mestre per mitjà del cridat Pla Professional. En este sentit podem dir que
“en realitat era Llopis el més intel·ligent dels hòmens que es van fer càrrec
de la Instrucció
Pública en 1931.
Considere que és un bon dia per a
homenatjar a un gran socialista que va ser secretari General del PSOE fins que
en l'onzé Congrés en l'exili, a l'agost de 1970, quan Felipe González, prenia el relleu i es va convertir en secretari general del PSOE, però sempre
els socialistes hem tingut present en la nostra memòria el que Rodolfo Llopis,
va fer per la millora del sistema educatiu al nostre país.
Fernando Pascual
Moscardo
Secretari d'Orgatnizacio del
PSOE d´ Alzira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada