ESPANYOLS...! ESPANYA HA MORT!

Com diria Arias Navarro: “Españoles... España ha muerto!” Ni Napoleó va conquistar Europa en tan poc de temps. Contemplem  doncs, com durant tota la nostra vida treballarem per a pagar interessos a un préstec que ni ens fa falta, ni som els que hauríem de  pagar-lo. I dic jo que ja li podrien eixir a aquesta península volcans com  forats de gruller com els tenen a Islàndia i començar a fer les coses d'una altra manera. 

Si la política agreuja la situació de crisi ja no és política. Els problemes polítics haurien de desaparéixer com el somriure de Chesser, el gat d'Alicia al País de les Meravelles, però no, perquè això de donar “pasta” al FROB per a computar mes dèficit ofega tota esperança de futur. Això no és una aposta per Europa, això és besar el cul als banquers europeus en la porta de darrere i  mentir a la ciutadania amb tot el que es va dir en campanya . El rescat és la concupiscència dels polítics de la dreta europea i per a enganyar-me d’aquesta forma preferisc que torne Bisbal. 

Entenc que el sistema capitalista busca guanyar diners, aconseguir més  benecifis però per què collons sempre han de guanyar els mateixos? Crec que va sent hora de resetejar el sistema polític . Calen une eleccions anticipades ja a Espanya i a Europa. Ara que, veiem  qui és el guapo que agafe el timó europeu de tot aquest negoci!

Aquest préstec a l'Estat Espanyol  trenca la sobirania de forma clara i invalida el vot democràtic de qualsevol ciutadà. Gràcies Rajoy els teus desitjos d'aladí de ressuscitar velles glòries imperialistes s’han acomplit demanant el rescat a la cova d'Alibava. Ara viurem tota la nostra i humil vida lligats al poder dels diners i qualsevol dret queda relegat  i superditat a les condicions econòmiques. Aquest rescat a la banca privada que afecta milions d'usuaris espanyols no és només un insult a les milers de demandes per fer un país democràtic, més just i més modern, és una burla a l'enteniment de qualsevol votant . 

Ara la meua cartilla d'estalvis dirigirà com un míssil l'orientació del meu vot, a  l’estil Camps amb la campanya Bernie Ecleston. Gràcies per aclarir els dubtes en la meua decisió a quin partit menys corrupte puc votar. Només em queda veure el partit d'aquesta nit d'Espanya i veure com acòlits i seguidors fanàtics victoregen una identitat nacional  falsa i gallegen de marcar gols que no representen ni l'himne, ni la bandera, ni tota eixa porqueria feixista que la dreta al·lega en defensa de la probre banka “pija” i pepera que atresora diners en una malsana obsessió . Desgraciats d’aquells que gaudiu acumulant! I  que així rebenteu! Donem la benvinguda a la societat de l'odi com diria Peter Burges perquè aquest suïcidi de sobirania nacional dóna pas a no creure en res. “Si no saps on vas, cap camí et portarà allí”, Lewis Carrol en “Alícia en el País de les Meravelles”.

Jaume Gironés Menés