CORRUPTES ASTEROIDES!

Alelat em quede veient com passen les boletes! Mira que lentes! I mira-les, que educades,  totes juntetes sense eixir-se'n de la seua òrbita! Ole i ole! Mira, mira-les , altra vegada, com si fossen peixets de colors en un aquari sideral!

Per si no es van assabentar, el dimarts 19 va ser l'aniversari de Coper. Qui vaja a la seua festa que no s'oblide després de sulfatar-se perquè l'amfitrió va morir fa  ja 540  anys.

Imaginen-se que  per algun error burocràtic encara cobrara de la seguretat social. L'estat polac haguera desemborsat la barbaritat de 8.328.121 zlotys, l'escaig de 28.121 zlotys que sobren d'arrodonir el canvi en euros  1.995.620 euros me'ls quede jo.

Evidentment estic parlant de Nicolau, eixe gran savi que té frases a l'estil de“ les matemàtiques s'escriuen per als matemàtics”. I qui no coneix a Nicolau? Qui no recorda les seus excentricitats com beure a tothora la beguda nacional i veure estrelles per tot arreu? Que quina era la beguda? Home, si és polaca...Quina ha de ser? Doncs, el “mojito”. Ara ja no hi ha res nacional. Bé, sí, la cervesa, i què? Hui dia tothom pren un canya  de Zywiev, Tyski, Okocim, Lech o de Heweliusz en qualsevol lloc. Sense anar més lluny en el bar “Vive la Vida” de Patraix em vaig fer una “Farruquito” que era una delícia.

En fi, que com poden veure no sóc tan babau com Rajoy que no sap de què va això de Copérnico, ni  el nou ordre d'alineació planetària ni els periòdes de rotació , ni res de res, i per això el Mariano no para de retallar-nos els moviments, la galaxia i el futur.

Eixe per molt que veja els planetes girar al voltant del sol, continuarà creient que la Terra és plana i que som el centre del món.  Cosa típica,  per altra banda, d'un  creient debot com ho és també el Papa. Papa que per cert se n’ha anat amb el primer meteorit  que ha eixit via Plutó. Típic , molt típic i sospitós entre els creients, que quan més se'ls necessita més aviat volen.

Més ens val continuar creient en la ciència, però no en una ciència qualsevol com la de l'oncle Ramiro que llançava pinyols d'olives i calculava, no la velocitat, sinó la distància. El meu oncle Ramiro anotava els resultats de la distància i els classificava segons la marca de l’empressa empaquetadora d’olives.

Millor fer una ciència de veritat que siga útil a la humanitat. Perquè si no aconseguim fer eixe pas tan necessari per a la humanitat i deixem de caminar, ens perdrem albirant les òrbites d'altres planetes i no sabrem viure les quatre estacions del nostre, i el nostre final serà més miser que el final d'Els Miserables.