CLAUS I FUTUR DE L’HORT DE REDAL.

 Després d’escoltar les opinions dels compareixents a la Comissió Informativa organitzada per l’Ajuntament sobre la polèmica de l’hort de Redal i després d’una primera pressa de contacte amb la problemàtica sorgida al voltant d’aquest tarongeral de 180 fanecades, uns 150.000m2 fora de la ciutat, situat a l’altre costa del “malecó” i del vial d’accés més important de la ciutat que des de de l’any 1985 no ha tingut cap modificació, voldria aportar la meua opinió sobre les claus per a entendre aquest atzucac que hipoteca en 12,4 milions d’euros les arques municipals.

Una primera clau és l’aprovació en 1985 pel govern socialista del Sr. Blasco, del PGOU (a desenvolupar en 8 anys) que classificava l’hort de Redal com a sol urbà destinat a ser parc i zona verda. (Pla que pretenia 99.000 habitants per Alzira i 10000 vivendes més). El Sr. Blasco ja sabia que amb aquesta operació, l’ajuntament estava atribuint de forma automàtica un preu absurdament desproporcionat a l’hort de Redal per simple aplicació de les normes urbanístiques d’aquella època.

Fins desembre de 1992, no s’havia iniciat cap expedient d’expropiació de l’hort. I és el regidor d’urbanisme Antoni Murillo qui dissenya en 1995, un nou PGOU en fase d’informació pública (fase d’Avanç) el qual eliminava l’hort com a zona verda i el tornava a la qualificació de sol rústic. Aquest esborrany rep la conformitat en febrer de 1996 de la COPUT (comissió territorial d’Urbanisme, en mans del PP). L’aprovació provisional d’aquest PGOU es retarda fins l’abril de 1999 (essent Pedro Grande l’alcalde) amb canvis substancials baix les pressions dels propietaris dels terrenys urbanitzables de la ciutat, fonamentalment de la zona de Tulell.

La tercera clau i tal vegada la més rellevant és el retard en l’aprovació definitiva del PGOU aprovat provisionalment en 1999, el qual es troba bloquejat (la seua aprovació definitiva) per la COPUT en mans del PP 3 anys. Casualitat que unes setmanes després que els propietaris de l’hort consolidaran la pretensió d’indemnitzacions, s’aprova definitivament el PGOU (any 2002). Les llacunes són evidents: ningú a l’Ajuntament contesta als propietaris per a dur a terme l’inici d’expropiació, ni comunicar-l0s l’aprovació provisional (1999) que els terrenys no estaven classificats com a zona verda, no eren expropiables. I la pregunta clau: quin advocat assessorava jurídicament a l’ajuntament en aquesta època (2000-2002)?

I per últim l’època actual, a partir del 2003 fins als nostres dies, amb el govern de l’actual alcaldessa Elena Bastidas, No hi ha cap acord amb els propietaris per a donar eixida a la problemàtica de l’hort. El govern del PP, tan favorable a requalificar terrenys en època de bonança immobiliària (prop de 4 milions de m2 en tota la ciutat: solar cine Piscina, Cartonatges, El Pla ,Vilella, Sagrada Família, El Rafol, la Garrofera i la finca de Sos entre altres ), no mou cap dit per requalificar l’hort. És al plenari de nov-2005 quan s’acorda que el pagament de l’hort, passa per reconèixer l’aprofitament urbanístic del mateix en el nou Pla General que Bastidas ficava en marxa amb tots el PAIS aprovats per l’ajuntament durant els any del boom immobiliari, tornem així als mateixos plantejaments del 1985 del Sr. Blasco, solució aquesta que la propietat no volia i obviant la proposta del nostre regidor aleshores Carles Aranda, de solucionar el problema amb una requalificació dels terrenys que els propietaris estaven d`acord en acceptar. I com a remat, ens trobem davant la Sentència 915/2009 del Tribunal Superior de Justicia de València on diu que cal indemnitzar als propietaris en 12,4 milions. sentència que es reconeguda al plenari de juliol de 2010.

Els interrogants segueixen oberts, però aquest cúmul d’actuacions d’uns i d’altres, aquest “deixar fer, deixar passar” ens porta a una situació d’hipoteca del futur del poble d’Alzira que tindrà en l’hort de Redal la llosa d’una operació urbanística, que ha jugat en favor dels interessos d’uns pocs i en contra del benestar de tothom. Evidentment la solució a tal desgavell és que el nou Pla General d´Alzira, ara en fase de elaboració, qualifique els terrenys de propietat municipal Hort de Redal amb un aprofitament com a terciari-comercial-esportiu que compense als veïns d´Alzira en un futur d’aquesta important despesa i així li ho demanarem en el passat a l’alcaldessa l’any 2005 i ara li ho tornem a reclamar.

Diego Gómez (portaveu de Compromís per Alzira).