Després d’escoltar
les opinions dels compareixents a la Comissió Informativa
organitzada per l’Ajuntament sobre la polèmica de l’hort de
Redal i després d’una primera pressa de contacte amb la
problemàtica sorgida al voltant d’aquest tarongeral de 180
fanecades, uns 150.000m2 fora de la ciutat, situat a l’altre costa
del “malecó” i del vial d’accés més important de la ciutat
que des de de l’any 1985 no ha tingut cap modificació, voldria
aportar la meua opinió sobre les claus per a entendre aquest atzucac
que hipoteca en 12,4 milions d’euros les arques municipals.
Una
primera clau és l’aprovació en 1985 pel govern socialista del Sr.
Blasco, del PGOU (a
desenvolupar en 8 anys) que classificava l’hort de Redal com a sol
urbà destinat a ser parc i zona verda. (Pla que pretenia 99.000
habitants per Alzira i 10000 vivendes més). El Sr. Blasco ja sabia
que amb aquesta operació, l’ajuntament estava atribuint de forma
automàtica un preu absurdament desproporcionat a l’hort de Redal
per simple aplicació de les normes urbanístiques d’aquella època.
Fins
desembre de 1992, no s’havia iniciat cap expedient d’expropiació
de l’hort. I és el regidor d’urbanisme Antoni
Murillo qui
dissenya en 1995, un nou PGOU en fase d’informació pública (fase
d’Avanç) el qual eliminava l’hort com a zona verda i el tornava
a la qualificació de sol rústic. Aquest esborrany rep la
conformitat en febrer de 1996 de la COPUT (comissió territorial
d’Urbanisme, en mans del PP). L’aprovació provisional d’aquest
PGOU es retarda fins l’abril de 1999 (essent Pedro
Grande l’alcalde)
amb canvis substancials baix les pressions dels propietaris dels
terrenys urbanitzables de la ciutat, fonamentalment de la zona de
Tulell.
La
tercera clau i tal vegada la més rellevant és el retard en
l’aprovació definitiva del PGOU aprovat provisionalment en 1999,
el qual es troba bloquejat (la seua aprovació definitiva) per la
COPUT en mans del PP 3 anys. Casualitat que unes setmanes després
que els propietaris de l’hort consolidaran la pretensió
d’indemnitzacions, s’aprova definitivament el PGOU (any 2002).
Les llacunes són evidents: ningú a l’Ajuntament contesta als
propietaris per a dur a terme l’inici d’expropiació, ni
comunicar-l0s l’aprovació provisional (1999) que els terrenys no
estaven classificats com a zona verda, no eren expropiables. I la
pregunta clau: quin advocat assessorava jurídicament a l’ajuntament
en aquesta època (2000-2002)?
I
per últim l’època actual, a partir del 2003 fins als nostres
dies, amb el govern de l’actual alcaldessa Elena
Bastidas, No hi ha
cap acord amb els propietaris per a donar eixida a la problemàtica
de l’hort. El govern del PP, tan favorable a requalificar terrenys
en època de bonança immobiliària (prop de 4 milions de m2 en tota
la ciutat: solar cine Piscina, Cartonatges, El Pla ,Vilella, Sagrada
Família, El Rafol, la Garrofera i la finca de Sos entre altres ), no
mou cap dit per requalificar l’hort. És al plenari de nov-2005
quan s’acorda que el pagament de l’hort, passa per reconèixer
l’aprofitament urbanístic del mateix en el nou Pla General que
Bastidas ficava en marxa amb tots el PAIS aprovats per l’ajuntament
durant els any del boom immobiliari, tornem així als mateixos
plantejaments del 1985 del Sr. Blasco, solució aquesta que la
propietat no volia i obviant la proposta del nostre regidor aleshores
Carles Aranda,
de solucionar el problema amb una requalificació dels terrenys que
els propietaris estaven d`acord en acceptar. I com a remat, ens
trobem davant la Sentència 915/2009 del Tribunal Superior de
Justicia de València on diu que cal indemnitzar als propietaris en
12,4 milions. sentència que es reconeguda al plenari de juliol de
2010.
Els
interrogants segueixen oberts, però aquest cúmul d’actuacions
d’uns i d’altres, aquest “deixar fer, deixar passar” ens
porta a una situació d’hipoteca del futur del poble d’Alzira que
tindrà en l’hort de Redal la llosa d’una operació urbanística,
que ha jugat en favor dels interessos d’uns pocs i en contra del
benestar de tothom. Evidentment la solució a tal desgavell és que
el nou Pla General
d´Alzira,
ara en fase de elaboració, qualifique els terrenys de propietat
municipal Hort de Redal amb un aprofitament com a
terciari-comercial-esportiu que compense als veïns d´Alzira en un
futur d’aquesta important despesa i així li ho demanarem en el
passat a l’alcaldessa l’any 2005 i ara li ho tornem a reclamar.
Diego Gómez (portaveu de
Compromís per Alzira).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada