Síííí! S'ha acabat l'estiu i les
vacances! I ara … A pagar! Que lluny que queda ja el cul ple de sorra!
Amb la tornada a la rutina ens trobem
l'estoc pepero carregat de pèssimes mesures anticrisi, com la de “reskatar al
bankialladres”, mesures que a més podrem valorar periodísticament a l’estil
Canal Nou perquè no serviran per a … (repocs de tambors, més repics i més
gaites) …Res!
Però ací no acaba tot. Si no han pogut
viatjar , en bonobús, en el cotxe dels tiets, o com siga en aquesta calor
insuportable, hi ha més! Welcome to Sumum's politic! Ja no cal pensar
més! Els polítics ja ho fan per nosaltres, i a més, no servix per a res! És
genial. Gràcies al clientelisme polític proclamat napoleònicament per la
dinastia Ramsesjoy i la seua dictaditocràcia serem més (repics de tambors, més
repics i trompetes apocalíptiques) Pobres! Síííí! Visca la llibertat i la
igualtat entre rics i la solidaricaritat per als pobres.
El millor de tot plegat és que tenim
l'oportunitat de canviar però no ens adonem que per molt que els bancs guanyen,
nosaltres seguirem enfonsant-nos com ho farà la borsa, encara que potser el xoc
amb la realitat de setembre no siga suficient per acabar d'afonar definitivament
l'economia espanyola.
I dintre de la nova mitologia en què s'ha
convertit l'economia, el mite de la crisi seguix fent aigües. Em referisc al
fet que el consum contradiu les dades de la crisi i perquè a les hores de
futbol el consum es dispara, els ciris a Sant Pasqual s'esgoten quan apuja la
llum i les paraules...No hi ha paraules per a descriure la política de silenci
que imposen.
El “sí que vull” pepero a l'Europa de la
troica més feixista ens espremerà molt bé les taronges amb unes mesures que
haurien de començar per ajustar el cinturó dels polítics i castigar la
corrupció, però que en compte d'això els
premia com a Camps, amb una conferència sobre responsabilitat política en la
poca universitat pública que queda, a Elx.
El matrimoni orquestrat entre bancs i
polítics és la pitjor invitació de casament que podríem rebre per a celebrar
aquesta festa de la vida, on els convidats VIPS no paren d'emprenyar el convit,
perquè entre tanta fel·lació pública
entre de Guindos i les empreses de rènting o la prohibició de
l'avortament en casos de malformació i que durà més deformació de l'espècie
humana amb més fills del Opus i d'Ana Mato, se'm talla la digestió. Per
no parlar de les orgies postestiuenques generades per un entusiasme patriòtic
carregat de bogeria hispànica del senyor Rajoy, perdó volia dir Ramsesjoy,
perquè només li falta que ens pose a fer piràmides perquè abaixe la cua de
l'atur.
Açò és “xauxa”! Espanya i 13 rue del
percebe, són denominacions sinònimes que la RAE baralla com a possibles. Anem a
passar de ser un país decent a un país de cent. Sí, tot a cent, ho venem tot!
Tot a euro i no va més! La Banca guanya i els xinesos i els russos que aclaparen el poc poder que queda, que per al
que queda! Perquè la dignitat ja la vam vendre també en aquell circ de la
justícia del cas Garzón, condemnant a qui buscava condemnar per a fer justícia.
I si els xinesos ja ho estan comprant
tot, encara ens queda per vendre la llengua. Encara que a les escoles ja
s'ensenya més xinés que valencià.
Doncs, no sé alguna cosa deu quedar, a
banda de ser els primers esclaus universitaris i barats!
I mentrestant la revetla seguix i seguirà
sense parar, fins que la vergonya no es perda pel clavegueram de la crisi i
afrontem unes mentides que ratllen la idiotesa. Tot l'estiu escoltant les
mateixes idioteses per part del PP: No
quitamos el derecho a la sanidad! (no, només cal pagar-lo ). Todo el mundo
tiene derecho a la educación! ( però només uns quants podran pagar les elevades
taxes universitàries). Reforzamos las
coberturas sociales! (però no hi ha diners per a desenvolupar-les). Hay que
ayudar a los bancos y salvar el sistema financiero! (però et fots i te'n vas al
carrer si no pots pagar la hipoteca). Increïble. Tota la democràcia rebaixada a
menys zero.
Ens estem convertint en uns addictes a la
generositat empobridora d'aquells que ens roben. Bojos de l'atzar de no demanar
comptes, seguim confiant en regalar un futur que convertirà en deutores a les
dues pròximes generacions. El contracte està signat, un contracte en blanc per un futur en què haurem de tornar els
diners prestats a no sabem ben bé qui , però que sí que sabem que vénen
d'Alemanya. Perfecte! abandonem la lluita contra la incertesa i preferim
ancorar-nos en el clientelisme de certs grups mediàtics.
Si hi ha alguna cosa perquè paga la pena
lluitar en política és per tindre un futur millor, i això és lluitar amb el NO
per bandera. Perquè si no pots dir “NO” , no tens cap dret polític. Vaja! Al final, mira per on, serem com les
putes del Súmmum, que no poder dir que no.
Jaume Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada