La història que vull contar és una d'aquelles
tristes que mai voldríem que ens passara
en la vida a cap de nosaltres ni a cap xiquet del món , però de vegades la vida
no la podem canviar, està escrita i allò tan tràgic i inesperat de sobte passa.
I així va ser per a la família Ibor Quiñoreró, que de sobte es va remoure per
un colp molt dur que ha suposat un canvi brusc per a la resta de les seues
vides i que gràcies a la força i l’ajuda de tots els que estem al voltant i
creient amb Déu, que de segur que està ací i els donará la força per a tirar
endavant, les coses a poc a poc aniran solucionant-se una mica o adaptant-se de
la millor manera possible.
Adrià que havia acabat el seu primer curs al
col.legi de Maria Auxiliadora d'Algemesí, començava a disfrutar de les vacances
a la caseta del camp dels seus oncles com solem fer ací a la
Ribera la major part de les persones. Anar al camp, a les basses, a passar el dia i a que els xiquets estiguen amb la família ,i així passar el dia el millor
posible. Però no sabíem que eixe dia 11 de juliol el destí havia preparat
alguna cosa per a Adrià. Un tràgic
accident, que com he dit abans, mai hagueren esperat.
Mentre els pare estàvem de xarrada i els nanos
jugant a la piscina i fent carreres amunt i avall, en una d'eixes Adrià volgué agafar forces
pera ser més veloç i tirà enrrere, amb
tanta mala sort que anà a caure cap
avall on estava la caseta del motor i es
pegà un colp al cap contra el formigó a, a la part occipital . Tots exclamaren
en un crit i ràpidament anaren a l’hospital de la Ribera que és el que més a
prop que tenim.
Quan arribaren, rapidament, tots es bolcaren amb el xiquet, cap metge el
deixà, ni cap celador, tots acudiren per
ajudar-lo i aconseguir que visquera. El primer que van fer va ser fer-li una
craneoctomia d'urgència per a la presió intercrenial i llevar-li el coagul de
sang, i tot seguit l’enviaren ràpidament a l’hospital la Fe de València perquè allí ja
no es podía fer cap cosa més.
Va ser llavors quan la família començà a veure
la crua realitat del que havia passat i a adonar-se que tot seria molt
complicat, sense saber tan sols si Adrià viuria o no.
A la
Fe començaren a tractar Adrià amb rehabilitacions basals i de
moviments perquè el xiquet no perdera ni la musculació ni la flexibilitat de totes les parts del cos. Aquest tractament durá
fins a dos mesos, moment en el qual els metges digueren que allí ja no hi havia
res més a fer i Adrià va ser traslladat
a l’hospital d’Aigúes Vives, que és el centre adequat per a la rehabilitació neuronal. Allí Adrià passava amb sa mare i la seua iaia tota la
setmana i el cap de setmana tornava a casa amb els seus germanets. La família i
Adrà intentaven viure com podien amb moltes dificultats perquè no tenien els
mitjans adequats, però volien que tinguera el carinyo dels seus germans i de
tota la seua família. Però en uns quants dies Adrià ja torna a casa perquè no
avança prou i amb les subvecions i damunt
també amb les retallades, no arriben per a tot el tractament. Per tant podeu
imaginar-vos com es pot trobar ara tota la família, desesperançada i
desesperada perquè no el xiquet no està
en el lloc adequat i rebent els tractaments adequats i com toca.
Amb
aquest article en principi, volem agrair
al poble d'Algemesi i a la seua Alcaldia, a tota la gent del poble,
començant pel més xiquet fins al més major, als pobles del voltant, als col.legis
, institucions, i tot aquell que amb la seua constància en l'arreplega de
tapons, ha fet que que almenys Adrià ja tinga la primera cadira necessària per
a poder estar més ferm puga amb un
motoret fer més rehabilitació.
També volem agrair el
Concert Benefic de l'escola Bressol de Musics del Mètode Suzuky amb el
seu mestre Juanba Gimeno, pares, família, mestres i alumnes del Conservatori
Cabanilles, al Grup Berca, i com no a la nostra Muixeranga, i amb tot i tots dir
que açó no ha acabat ací que el camí es llarg i dur i que hem de seguir arreplegant tapons per al xiquet, fent
pinya i intentant que es puguen recaptar fons de diferents maneres per ajudar a
la família, perquè tot és molt complicat, la família d’Adeià no passa per un
moment bó com la majoria de la gent de tot el país. I principalment el que vol intentar fer la família es buscar
nous tractaments i aparells necessaris perquè Adrià puga fer una bona
rehabilitació a casa. Per això cal rehabilitar la vivenda, posar un ascensor,
canviar portes i adaptar al bany. Tot per ajudar a que la família i
Adrià tinguen una millor qualitat de vida.
Gràcies per llegir-nos i recolzar-nos.
En les següents adreçes podeu veure tot el que fem i contactar amb
nosaltres si algú vol ajudar o aportar
el que siga i que ens ajude:
- taponesparaadrian@gmail.com
- Telf. mòbil del pare (Vicent): 633063378
M.Carmen Martinez i Ferragud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada