Traduïx

dissabte, 7 de gener de 2012

Cullera 1911 i l’educació laica

Edifici de l'anomenada Escolaica
Arran del centenari dels anomenats “Successos de Cullera” es va fer una xarrada, dins els actes de les festes majors, al mes d'abril proppassat a la casa de la Cultura de Cullera, on intervingueren Ricard Camil Torres, Raül Silvestre i Salvador Pedrós per analitzar i recordar allò que va succeir aquell fatídic 18 de setembre de 1911, on foren linxats el jutge Jacobo López de Rueda, l'habilitat Ferran Tomás Pastor i l'algutzir Antoni Dolz.
Molt s'ha parlat d'aquells esdeveniments que van agitar les consciències de tot l'Estat espanyol i ompliren els fulls dels diaris, tant espanyols com estrangers. La premsa de l'època recull àmplia informació d'aquells fets que sacsejar el govern de Canalejas fins al punt que aquest, presentara la dimissió al rei Alfonso XIII i dividiren Espanya entre detractors i seguidors, no del crim, sinó de les causes que acabaren en tan dolent esdevenir.
Desenes de llibres s'han escrit dels “Fets de Cullera” - i  tots són ben interessants - que aprofundixen en els mòbils dels crims i la situació social i política del moment.
El que no té tanta repercussió en els escrits és què significà l'educació laica en els susdits “Successos”. 
En el context històric en què es desenvolupen els “Fets de Cullera” l'educació fou fonamental.
En una Espanya fermament catòlica fins a l'extrem més radical, aparegué un bri diferent d'educació. Una purna si voleu, però que començava a ser el focus d'un incendi que s'intuïa a curt termini.
Anys enrere, Ferrer i Guàrdia va començar a configurar les escoles racionalistes, com l'Escola Moderna,  que se situà de seguida en el punt de mira d'aquells estaments oficials i l'Església que veien com trontollaven els seus privilegis.
Ferrer i Guàrdia fonamentava l'educació en diversos punts bàsics, dels quals destaquem:
1.- L'educació de la infantesa ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional, lluny de creences místiques o sobrenaturals. Ciència per davant de creença.
2.- La instrucció com a part de l'educació. O siga, el desenvolupament del caràcter, la voluntat i la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat.
3.- L'educació moral pràctica, separada de dogmes i pors, basada principalment en l'exemple i la solidaritat
4.- Programes i mètodes adaptats a la psicologia dels infants.
A Cullera es creà la que fou una de les escoles més avançades de tot el País Valencià, que presenta com a novetat, en els seus plantejaments com alternativa pedagògica, l'elaboració i exposició de treballs pràctics per a executar la matèria desenvolupada al llarg de l'any.
Des de les trones de les esglésies i des dels estaments oficials d'aquella classe caciquil, autoritària i aristocràtica, bramaren contra les noves  maneres d'educació. El poble començava a pensar i allò era demolidor per a ells. No tardaren en tancar-les adduint les més estrafalàries excuses, com passà a Cullera.
L'associació Cullera Laica ha editat un llibre, on es recull la xarrada que feren els historiadors abans esmentats i l'aportació magnífica d'Emili Renard sobre la fundació de l'Escolaica a Cullera, titulat “CULLERA 1911. ELS SUCCESSOS I L'EDUCACIÓ LAICA, on es descriuen els fets i que tothom  que s'estime el seu passat i la història, tantes vegades amagada,  hauria de conéixer. De segur que molts conciutadans reconeixeran cognoms i familiars implicats en els esdeveniments que volien fer d'aquella Cullera i Espanya endarrerida culturalment i política una societat moderna i més igualitària; d'aquells que volien, si voleu utòpicament, canviar el món per un altre més just i solidari.

Vicent Sendra, membre de Cullera Laica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada