Traduïx

dissabte, 21 de gener de 2012

El cel no pot esperar

Per fi les pregàries, precs i la poció feta als jutjats d’Argentina ha fet efecte. Gràcies a Déu ara el té a la seua dreta. Però Déu, no tardes tant a arreplegar les ànimes d'aquells que volen continuar la tasca del fundador. Gràcies que el teu costat dret és ampli i hi ha lloc per a pujar al cel més amiguets del nostre Iribarne, perquè ací baix hi ha una multitud dels teus feligresos de l'opus, legionaris de crist i els pobres kikos, que no sé què fan però no deixen de ser pobres mentre ocupen temples, bancs i congressos i es troben  enfangant en el fals paganisme del déu “money”. Ai!, Que a gust es queda un quan arriba la fi dels dinosaures. Vinga Carrillo no et desanimes si per una vegada se t'han avançat!

Ara que les coses van bé per als seus va i se'ns mor un genial compositor de la informació a l'estil intertextualitat d’Ana Rosa. Quina mala sort  que guanye el partit i no poder eixir al carrer per la coixera a gaudir amb Rus de xampany i dones
Oh! quanta ingratitud hi ha en la vida plena de malfactors i que poc hem avançat en no tallar les xacres socials a l'estil Mariano, amb lleis com les d'abans que ajuntava a marietes, putes, pobres esquerrans en eixa llei de “vagos i maleantes”.  Te n’has anat al cel sol  però almenys allí podràs parlar  amb el teu volgut Paco i explicar-li que vas estar a punt d'aprendre a usar el Wassup. Ara podreu anar de cacera per les muntanyes de núvols que hi ha al cel i matar a les preses sense ferir a ningú. Ja ens explicarás com es poden fer eixes coses tan divertides que feia el teu do Paco en el iot pescant tonyines.  Que roïna és l'enveja quan un s’ho passa de puta mare! Ai, perdó, les putes es queden ací. 

El cel és teu Fraga, com ho era teu el carrer en els temps de dictadura. Ara amb els nous temps el carrer continua sent dels teus perquè  van retallant-lo a poc a poc i se n’apropieu d’un trosset més i més  cada dia  o el regaleu als bancs com el de Bankinter;  perdó! Volia dir a la teua descendència, i als teus. Què bé! Com deus estar de content al trobar-te amb els teus amiguets de la mà alçada al sol,  perquè eixe gest el féieu per a acostumar-vos a estar al més alt del cel perquè allí no hi ha res que us tape l'astre rei i us posareu morenos, molt i molt morenos. 
Que astuts i previsors éreu! Anireu amb la mà alçada com en el vostre temps i així esdenvindreu útils perquè sereu penja-robes allà  in esteu  perquè el en regne del cel ningú pot penjar a la parets perquè no hi ha parets, ni hi ha murs que tanquen la llibertat, no ni ha mentides, ni tampoc deuen haver-hi esquerrans, ni jueus ni maçons. I si n’hi han, ho sent, però si és així  no et penedisques  i vulgues baixar. Allí estaràs bé follant sense condó si és que en el cel un es pot divertir. 

Visca el crit de “Cierra Espanya”. Així és. tanca Espanya baixa la persiana,  posa el cartell de ens mudem i  no siguem hipòcrites en els temps de dol en el treball. L'economia ja sabem que anirà malament en anys. El descens de la borsa no l’arregla ni tot el viagra del Brasil. Tanca Espanya i posa un cartell enorme que diga tot privatitzat. Hi ha mudances. Els vius se'n van al cel com este xic que va nàixer a Galícia terra d'Amancio Ortega  a qui globalització li va fer anar vent en popa . Ara l'Espanya Avatar observa una vegada més amb  la mirada atònita el cel per a saber que esteà ahí, allí dalt on apunta una gran creu que vau fer per a marcar el territori , sota tones de pedres.
Visca aquest senyor intel•ligent perquè menjava cigrons. És tot el que vaig aprendre d’ell.

Jaume Gironés Menés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada