Traduïx

dimecres, 14 de març de 2012

TRADICIONS POPULARS


Potser s’espera una redacció plena de contingut cultural i de festivitats; però abans que això hem de saber que és allò que entenem per tradició; si acudim al diccionari obtindrem la següent definició: “Tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions”. Mirant-ho bé podríem dir que al País Valencià han anat canviat les “tradicions” populars, entenent populars; per aquelles que emanen del poble.
Em referisc a allò que ha anat canviant amb el transcurs del temps. València reconeguda com a la petita Rússia; clarament per la ideologia progressista; capdavantera en el pensament i esquerrana; una terra en què el poble lluitava pels seus drets, i es reivindicava en contra d’allò  amb què no estava d’acord.
Però això va desaparèixer, des de fa quinze anys, la ideologia ha canviat radicalment; hem cedit taxativament a un entramat de dretes, conservador i sectari; també cosmopolita, doncs hem perdut eixa essència de “poble” que ens caracteritzava.
Podem dir que s’ha convertit en una de les tradicions populars que cada quatre anys es vote al PP a les urnes. Hom podria preguntar-se, serà el que la gent vol realment?
La població vota de manera sistemàtica, deixant-se envoltar per un ambient de creixement aparent; de progrés en infraestructures i de llocs culturals a més d’altres activitats d’interès popular. Podem citar Terra Mítica; que en compte d’un parc d’atraccions sembla un parc fiscal; Canal 9, una televisió pública propera que solament informa dels fets que ocorren des del punt de vista ideològic del govern; la Ciutat de les Arts i les Ciències; que podríem anomenar la Ciutat de les Despeses Innecessàries, on es paguen grans quantitats d’euros per a no ser utilitzades de manera adient ni tampoc amb el màxim rendiment. També ens permetem el luxe d’obrir aeroports amb defectes arquitectònics, sense cap trànsit d’avions, i sentir que es tracta d’un aeroport per a persones. Diposem d’un circuit de Fórmula 1 en el qual hem invertit perquè facen una sola competició anual; també d’unes infraestructures per a la “America’s Cup” que no s’utilitzen ni per a guardar la copa que disputaren.
Però algú pot pensar que açò està bé si tenim a l’abast unes infraestructures sanitàries eficients, uns serveis mínims perfectes, unes ajudes i intervencions públiques necessàries; però no és així; No disposem de materials a les aules, no disposen de calefacció als centres educatius perquè no paguen els rebuts de la llum. No tenim ajudes formatives; tampoc Hospitals suficients i què dir de residències per a persones majors o l’aplicació de la llei de dependència.
Ens han enfangat els ulls, han manipulat la realitat venent allò que no existeix; han trastocat la nostra llengua per separar-la de les vertaderes arrels i apropar-nos al centre espanyol; s’han apropiat els diners públics a diferents situacions i poblacions.
Però per fi tot canvia; pren un nou color; sembla que l’esperit de la joventut ha emplenat de coratge als més menuts i no tan menuts per a lluitar, per defendre els seus drets en condicions que no podien ser pitjor; han suportat colps, vexacions, acusacions per part del cos policial, defensat i recolzat pel govern.
Molts ho han definit com la primavera valenciana; però jo diria que és un xicotet pas per reprendre la nostra Tradició Popular; la nostra essència; la nostra dignitat; el nostre poble; els nostres valors; les nostres pertinències; i la nostra democràcia. Per fi, s’ha demostrat que som un territori amb esperit de poble i sabem què volem, potser és l’hora de deixar les Tradicions Populars temporals envers aquelles d’aquells temps enrere per canviar el futur. Doncs som poble, i perquè a la gent de poble, ningú ens fa abaixar la cara!

Alex Moya
Bloc Jove Alzira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada