Traduïx

dimecres, 22 de febrer del 2012

De "perroflautas" a "pepeflautes"


 La protesta incendiària de la dreta mediàtica ha començat i el mantra reiteratiu dels seus acòlits dòcilment ensenyats és tan simple i absurda com malintensionada i perversa: “ l’esquerra vol guanyar al carrer el que ha perdut a les urnes”.

Res més pervers que acabar fent de la base de la democràcia un arma de destrucció mental.
La democràcia es fonamenta en el vot lliure i el sistema electoral (divers, modificable i millorable) només atorga la “responsabilitat” de governar, és a dir de dirigir les polítiques econòmiques , socials, educatives, en què s’estructura la societat. Això però no vol dir que els ciutadans en el moment en què donen el seu vot de “confiança” a un partit li dónen carta blanca perquè puga fer el que vulguen. Els diners amb que tots contribuïm per tal d’aplicar aquestes polítiques, és a dir els que paguem en impostos no canvien de propietari, no són regals,  segueixen sent de tots i els ciutadans tenim el dret a demanar que eixos diners s’apliquen en la construcció d’un sistema social just i equitatiu, i si aquells a qui s’ha donat el benifici d’administra-los se’ls malgasta, els ciutadans tenim dret de demanr-los responsabilitats, als jutjats, a les institucions i si cal al carrer. 

Qui es presenta a unes eleccions se suposa que està  lligat moralment, èticament , fiscalment i jurídicament a assumir la responsabilitat que voluntàriament ha volgut adquirir, NO pot fer el que li vinga en gana escudant-se en el fet que guanyar unes eleccions per majoria absoluta, relativa o completa el convertix en amo i senyor de tot i de tots, i si no, NO et presentes a unes eleccions. 

Tampoc s’ha d’admetre l’excusa de prendre certes decisions a causa d’herències d’anteriors governs, o si no per a què volies governar? Per què enganyes i mentixes quan promets millorar la societat si saps que no ho faràs? Ni tampoc cap escudar-se en el fet que  si abans la submissió a les directrius europees demostraven la feblesa i ineficàcia d’un govern, ara és l’absurda excusa dels qui seguixen estant submissos i acontenten els mateixos poders que abans criticaven, ni tampoc que  es demane cordura, recolzament , comprensió i unitat pel bé de tots quan abans els que tant la demanen ara s’oposaven frontalment i sense la mínima responsabilitat política.

Ric per no plorar davant de tan absurdes proclames dels pepeflautes alliçonats que recorren a conjures esquerranes i a cosnpiracions antisistema perquè els estudiants, és a dir el poble (o és que els estudiants i els menosr d’edat no són poble i persones amb drets?) reclamen al govern actual que es qui decreta una Reforma Laboral que posa en mans de l’empresari el futur del treballador, es manifesta contra el balafiament en obres faraòniques, el repartiment de diners a amics de l’ànima i la fugida de capital a paraisos fiscals a través de pràctiques mafioses, mentre es degrada la sanitat i l’ensenyament públics i diuen que manifestar-se davant de les seus del PP és un atac subversiu a la democràcia i a la voluntat de les urnes.
 Però qui governa? On volen que ens manifestem? Davant de la seu de Creu Roja o davant de l’estanc del barri?

Senyors pepeflautes , paren ja de tocar la flauta i assumisquen que el poder que els atorga les urnes els demana la responsabilitat d’afrontar lles decisisions que prenen i que el poble vulga contestar, i si l’única  forma de respondre i d’excusar la seua responsabilitat  és voler fer-nos callar i que ens quedem tancadets a casa o als barracons de les escoles , sense calefacció, sense mestres, sense paper i sense recursos, ho tenen clar!  I si no entenen bé què és la  democràcia, només cal fer un clic a la Viquipèndia: “La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongua a la voluntat col·lectiva dels membres del grup”
Si no volien governar o no estan capacitats per a fer-ho, només han d’anar-se’n a casa. Així de senzill. 

Joan F, Bolufer 

1 comentari: