La ressaca

21 de novembre de 2011, havia de fer algunes coses, quines? Què? Ah sí, ja ho recorde! 

Primer faré un colp d’estat i després proclamaré una dictadura on governe el 15M. Crec que així em sentiré millor després de veure com n’és de curiós que la resposta espanyola a la crisi mundial haja sigut proclamar guanyador abolutíssim un govern de dretes. Una cosa així com confiar en un piróman perquè apague el foc. 

Es veia vindre però no tant. Dipositar la confiança i el poder en  xifres de majoria absoluta en algú sense la responsabilitat de saber què farà, és confiar en el fet que podem estirar un xiclet amb els dits fins a rodejar casa nostra sense que es trenque.

 

No hi ha diners, i el PP pretén atraure gent amb diners perquè invertisca a costa de traure diners d’on no n’hi han.

El problema no és l’atur. Si Espanya tinguera “pasta” per a mantenir 5 o 6 o 7 milions d’aturats ens importaria una "m"  l’atur. La pitjor política social és justificar el tot s’hi val per a l’ocupació com a única solució a la manca d’una organització estable, efectiva i social dels drets cívils i humans. Confiar en els benificis com en temps de Franco amb el cas Sofico i no mantenir i defensar els drets de les persones, ens fa perdre les oportunitats, el benestar i els drets que fins ara havíem tingut i que d’ací no res serrarà un Marianín que ha obtingut una victòria tan aclaparadora, que ni ell mateix esperava. 

A l’estat espanyol es vota per càstig, això és un fet, però ens hem passat tres pobles, i més de quatre. No s’entén que aquesta crisi generada per un model econònim capitalista que amaga un “fatxerio” galopant,  acabe convertint en res més que borreguets abnegats sense cap sentit comú, els dotze partits que compondran el nou estat que arriba tard. Les propostes no vindran de Madrid sinó d’Europa i per tant només seguirem navegant per les clavegueres de l’avarícia de la dreta europea. 

En aquesta ocasió, perdre és preguntar-se per què la ideologia d’esquerres que en teoria hauria de ser l’encarregada de facilitar un equilibri social i econòmic, no cala en la gent jove. Si volem un BMW i discoteca, i ratlles, primer haurem de fer diners, però a Espanya com a la resta del món, no hi ha liquidesa. I en segon lloc haurem de preguntar-nos per a quins collons només vull  tindre en la meua vida un  BMW i ratlletes de, un BMW i ratlletes de, un BMW i ralletes de…

 Tindrem, això sí,  quatre anys de desitjos frustrats de voler ser el motor d’Europa per culpa d’aquest inútil desig de vida americana.

Hem cregut en oferir els nostres drets a un poder que solucione la crisi, però ens hem convertit així en el bufó d’Europa perquè no acabem d’entendre que al costat de Sarkosi i de Merkel no pintem res. 

Demà vindrà la ressaca de l’excessiu optimisme en el patriotisme espanyol, el mateix que ens ha dut a confiar en una solució buida de propostes, a canvi de malvendre drets per a tindre un jornal de 600 euros estipulat per les dogmàtiques normes de la CEOE . Iupiiii!!!! Demà espolsaré el meu humor sarcàstic i començaré a celebrar amb una botella de xampany cada estissorada de Marianín. Crec que estaré gat durant quatre anys.

Jaume Gironés Menés