Ara com ara i a
les huit del matí hi ha poc a dir. Obris els periòdics digitals i a mesura que
lliges i veus més i més notícies, apareixen problemes ja tan enquistats que porten al paroxisme. La
barbaritat feta monotonia es transforma en un Halloween de la funció consensual
de la democràcia.
Em crida l'atenció un vídeo promocional del PP que destaca
per la perseverància i l'interés de Cospedal a defendre l'indefendible: el PP
ama Catalunya!
Però si tenim en
compte alguna lleugeresa del passat com quan l'estatut de Catalunya de 2006
quedà paralitzat 4 anys al Tribunal Constitucional pel recurs
d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular,em pareix que aquest
amor a segona vista és més bé un concert d'interessos.
I per tant, açò
ni és política, ni és estima, ni és democràcia. Només s’aconseguirà un bon diàleg
democràtic quan les parts implicades en
un procés, on intervé l’orde i el poder, aconseguisquen mitjançant acords, resoldre els conflictes existents sense que
cap part perda.
I en democràcia sempre és, o almenys hauria de ser, possible realitzar
aquesta tasca. Encara que em tem que aquesta dreta rància i retrògrada faça impossible
vaticinar una futura dècada amb tints participatius que ens salve de la
depressió, d’eixa eixida a la indignació i que no ha acabat amb la ràbia ciutadana per les retallades de
drets socials.
Jaume Giornés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada