Traduïx

dissabte, 10 de desembre de 2011

Entre ponts i vaivens

La realitat estreny. El poc valencià que em queda l’use per al meu cercle d'amistats i organismes oficials. El fastidi de no poder arribar al bon domini de la llengua de Tirant el Blanc, escrit segons la casposa Lola Jhonson&Jhonson per Tonet de l ‘Alqueria Blanca, no aconseguix atordir-me, ni privar-me del més lleu indici d'atenció als despropòsits a base de descafeïnats premis literaris i pòstumes inauguracions museístiques d'artistes mig consagrats o batejats per algun banc sospitós d'interés. 
En efecte, estem rodejats d'una cultura de merda com bé diria Cela o el napoleònic acadèmic Pérez Reverte. Mentre més dades es reunixen per a denunciar el mal ús de la llengua sorgixen  més incompetents de Conselleria que cobren del patroci de les contructoras devoradores. Estem sembrant odi.No será gens estrany que la pròxima generació siga mes estúpida que jo perquè ja no queda res en què confiar. Només hi ha un manoll de gent dispersa que té les seues hores comptades perquè el que val és la passió desbordant en l'economia, l'alegria del domini d'internet a tots els nivells i el petulant abús de tacte en escoltar idioteses cada vegada més grans com que estem en la millor terreta del món. Així és valència feta de cartó i pedra, com els títols de valencià de grau superior de les Escoles d’Idiomes, plagats de faltes.

Potser no sé escriure bé “gepolies” o “ llepolies” perquè sóc apitxat, però deteste enormement que haja d'aprendre anglés per a ser cambrer per tal que un Conseller d'Educació expedisca una titulació pitjor que un mona, panoli i del PP. Ho sent per les mones però en esta ocasió els ha tocat. Aquesta mena de  certificats només poden fer-se en el país que sempre estreny. Ací tant se val que estudies 7 idiomes. La idea que triomfa en la millor terreta del món és arrasar-ho tot i fer-ho a la teua mesura. Que després hi ha balafiament, doncs que es fota el següent, comel que ocorrerà amb la gestió a Gandia d'una zona projectada per Baldeweg.

Hauria d’estar boig quan pense que la Conselleria d'Educació és estúpida, estan imbècils i carreguen contra la cultura en comptes de desenvolupar-la. Però no, cada vegada més es disfressa la riquesa amb temps i els que perdem temps en aquestes batalles som més pobres. Les falles, el futbol i el bingo acabaran amb el poc que ens queda. És veritat, no ens queda res. O tal volta sí, la paraula, encara com! Almenys sempre podré dir que tant de "valencianisme  fictici no és mes que castellanisme mal dissimulat”.
Sempre ens quedarà Fuster.
http://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/joan-fuster-escrits-llengua-77510951

Jaume Gironés Menés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada