En una zona allunyada de tot assentament humà, allà lluny per Terol, hi havia un grill que un bon dia es va alçar amb consciència de si mateix. Es va preguntar les típiques preguntes que desenvolupa la consciència: Què som? D'on venim? On anem? . Però a pesar de ser conscient no trobà cap resposta convincent i va decidir usar la consciència per a educar a un consemblant grill per explicar-li, sense poc esforç, com ser conscient. A la fi ho va aconseguir: ja eren dos grills conscients. I entre els dos van decidir fer conscients a tota una bandada de grills. De la nit al dia hi havia un xicotet poble de grills conscients de la vida, i com la consciència és per a usar-la, van decidir fer-ho i van aplicar-ne la utilitat per a investigar l'art de la medicina i curar així un refredat o una pota trencada. La Comunitat de Grills s’ompligué de metges i hospitals i aleshores els grills esdevingueren feliços.
De sobte, per primavera, quan abellix anar a visitar aquella terra llunyana de mar endins, un grill es va topar amb un humà. L'humà sorprés per la trobada molt més que el mateix grill, es meravellà en veure que el molt cabró parlava, entenia i raonava. Però heus ací que l’humà no va poder saciar la set conscient humanoide de la mateixa manera que la set conscient grillera, i va voler saber per quin carall un grill era conscient i podia entendre’l, i va voler saber més. Així que va esgotar el grill amb llargues i llargues converses fins que aconseguí que el grill el convidara a visitar el país independent de Grillàndia.
Els dos van arribar a Ciutat Grill i l'humà va comprovar que tots els grills eren conscients i va veure que hi havia hospitals on s’atenien elsmalalts i tot. Fins i tot gaudien d’una justícia més perfecta que els humans, - no cal dir però, que açò no és molt difícil en els temps que corren- . L'humà apressat va eixir de Ciutat Grill i va traspassar les fronteres internacionals entre Grillàndia i la Comunitat Autonòmica limítrofa d’Aragó.
Ja en el país dels humans, l’estranger vingut de Gruillandia decidí anar a la guàrdia civil que per la seua banda va donar part del succés. I com les notícies van que volen quan interessen als polítics, Rajoy es va assabentar de seguida que hi havia un país nou dins de les espanyes fora de tota jurisprudència i lliure d’impostos i mesures anticrisi, i se’n va anar cap allí per a prendre’n posessió i exportar ràpidament i posar en pràctica la seua teoria liberal, prengué Ciutat Gruill, privatitzà els serveis públics i estrenyé la ciutat amb el cinturó del dèficit fiscal. Quina pena d'hospitals! I quines retallades en la Sanitat Pública , en l’Educació i en les residències de Gruillandia. Ara calia estar quasi mort o comatós perquè et donaren data per al metge i encara més per ingressar a un hospital. Al més següent ja no quedava res del país . Ni tampoc cap rastre dels grills que havien sigut aniquilats per l'exercit famolenc dels humans. La culpa ja sabeu de qui és, de la dreta europea de Rajoy per tindre el capritx de veure el món com una caixa de joguets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada