És curiós, no ja l'immobilisme de l'oposició, ací a València això és el pa de cada dia; allò curiós és el silenci d'Esperanza Aguirre que tant fuetejà amb la desocupació i ara no està tan disposoda a aixecar la bandera de la indignació. Causes hi ha a cabassades.
Allò que abans deien que era una república bananera ara és l'única eixida a la crisi que des d'Europa el nostre comissari Almúnia no aconseguix evitar.
Dues vares de mesurar hi ha en aquest món mesquí. Quan tinc ganes d'arribar al poder tot s'hi val i quan estic en el poder tot és permissible.Aquestes dues línies peperes aconseguixen soscavar més enllà dels ciments de la democràcia, molt més quan “expresis” valencians passegen pel carrer amb un bon tratge pispat o regalat a canvi d'un amor desmesurat, sense que ningú, des de la justícia, li ho impedisca. Sobretot des de la justícia de séquia que canvia de mans i s'aplica sense rumb. Jo vaig intentar furtar un botó en el Corte Inglés i fins i tot els “geos” aparegueren per la porta.
Dues vares de mesurar: Intenteu cridar una ambulància perquè esteu a punt de sofrir un atac al cor a veure què passa. Ara torneu a cridar a l'u, u, dos i digueu que si l'ambulància arriba a temps vosaltres pagueu la gasolina, ecopagueu el metge, ecopagueu la traductora romanesa del metge i ecoecopagueu els medicaments i veureu com arriba en un santiamén.
Dues vares de mesurar: No és igual. La justícia no ha de ser capritxosa; que es jutge i condemne a Garzón i el màxim implicat isca a passejar pel carrer no és el millor exemple de justícia. Espere que a Gallardón no li done més colps de vara el seu col•lega d'interior i aconseguisca per fi que de “Buena ley” de Telecinco siga el pròxim Tribunal Suprem.
I ja posats a dir barbaritats només cal rescatar paraules dites aquest últims dies i veure com el tontoculoWert replanteja temaris d'oposicions com si fos Aladí, aquell que fregava la llàntia... els ous li fregava jo amb paper d'estrassa per a després posar-li un cataplasma de llima, sal i vinagre, i vodka, així segur que més d'un ppero li'ls xuclaria. El “mamoneo” acosegueix així les propostes.
No hi ha color en aquest país. Aznar diu que s'ha de ser optimista i Rajoy diu que ... És igual, ja és un tipus negre de per si que no cal que parle. Però quan parla l'única cosa que fa és crear conflictes que trasllada al carrer, perquè dialogant, això que es diu dialogant no ho és.
Dues vares de mesurar: per a El Mundo, Zapatitos era un president babau i Rajoy un president neutre que no es mereix ni tan sols notícies crítiques. I així van passant els dies
mentre fan lleis més irresposanbles com la de tornar a l'avortament de la moguda dels huitanta. Igualeta , igualeta és la societat d'abans i de la després. Encara que sí que tendeix a igualar-se en un tema: el franquisme. Pobres i rics fan el mateix en esta vida perquè tots dos intenten viure millor. La diferència està en el fet que en una cursa de 100 metres lliures uns comencen la cursa 90 metres endavant. Endevineu qui.
Jaume Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada