Quan un passeja per València el 21 de març es troba que se n’ha anat l'encant de la ciutat. No hi ha falles, no hi ha revetles, no hi ha xurros. Tot torna a ser com abans: Canal Nou torna a manipular, el PP segueix retallant drets, Oltra lidera el youtube i hui els xiquets tornen al col·le per a escoltar els típics discursos nazis de Falles o de Setmana Santa, segons la ignorància del professor o del col·legi.
Tot li ho devem a l'explosió de turistes que ens han envaït com a víkings arrasant la cultura valenciana, oferint-los totes les disposicions possibles i oblidant-nos dels que som, si és que algun dia vam ser alguna cosa. Com som és més fàcil d'explicar com farem en un altre discurset.
Els fallers han gaudit de la seua llibertat com mai. Les falles han sigut enguany refugi de coents i ningú ha acusat a cap altre de modelar caricatures grotesques de caire franquista sense cap al·lusió crítica al lesbianisme o a “l'ojancana” de l'alcaldessa, al sense nom del sr Sanz de canal nou, al padrí Fabra o al llumeneres cum laude de Camps. Tot un èxit per a fer publicacions satíriques en una revista tipus “ el Jueves” perquè dubte que ací s'anomenara “el Dijous” perquè a Valencià no che chap parlar com pregona l'exconsellera portaveu filla d'empresaris franquistes Paula Rugitets de León o la premí Jaume I de literatura catalana Lola Jhonson&Jhonson.
Gràcies a la Junta Central Fallera els valencians han tingut xurros, milers de xurros i més xurros encara, i a totes hores. Gràcies a la junta central fallera la nit del foc és el dia 18, gràcies a la Junta Central Fallera podem cremar els primers premis coents, huitcentistes i rancis ancorats en categories involucionistes; gràcies a la Junta Central Fallera tenim música a les nostres cases a tothora perquè les carpes insonoritzades són com el FIB però en la seua versió lament; gràcies a la Junta Central Fallera els fallers han plantat els monuments el dia 12 i acaben el dia 19 d'arreplegar la carpa, les tanques, les cendres, el botelló, el cadafal, de tancar els casals i netejar els excusats, de llevar els llums, de pagar la típica batucada fallera o la parada mora fallera i de veure com el seu esforç d'un any es crema amb eixa passió que cap altre ciutadà del món pot comprendre. Ací a valència gaudim amb alegria en veure plorar la reina fallera quan cremen la seua falla. Gràcies Junta Militar Fallera per mantindre eixa tradició dels bunyols com a insígnies de l'horror als tocacollons d'uns dies que commouen la llibertat en tindre-ho tot sense fer res perquè perdure la festa de continuar vivint. Gràcies Junta per motivar a escriure.
Jaume Gironés Menés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada