Els
estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de València volem
mostrar el nostre innegociable rebuig cap a la reforma educativa del
ministre Wert. Més que una reforma sembla una desfeta educativa que
ens fa endarrerir si cap uns quants anys més en en temes que
teòricament haurien de ser intocables. Una desfeta educativa que
tira per terra anys i anys de feina en matèria lingüística que
tant ha costat de construir al País Valencià. Aquesta llei afecta a
totes les llengües que ells fan anomenar “cooficials”: català,
euskera i gallec encara que per als valencians és un cop molt més
dur que per a altres territoris a causa de la nostra delicada
situació lingüística.
Fins
ara una família que volguera matricular el seu fill en la línia en
valencià, en molts casos, tenia una tasca difícil a causa de
l'escàs nombre de places en proporció a la demanda de les famílies.
Si aquesta desfeta educativa és aprovada,el català al País
Valencià rebrà un tractament optatiu. Per tant un estudiant podrà
aconseguir el títol d'ESO sense la necessitat d'haver aprovat la
llengua mare del territori on viu. Si llegiu aquest esborrany de la
reforma trobareu aquesta expressió: “ un tratamiento equitativo de
las dos lenguas”. Aquesta frase ens fa preguntar si relegar la
llengua d'un territori amb tants anys d'història a un caràcter
optatiu és un tractament equitatiu. No senyors, no fa falta dir que
és tot el contrari...
Com
a filòlegs o, almenys, projecte de filòlegs ningú millor que
nosaltres sap que una llengua és la vida i la cultura d'un poble, la
senya d'identitat més característica d'un ésser humà i la font de
cultura més gran que podem trobar enlloc. Algú ens pot explicar per
què una reforma que fan anomenar educativa pot atacar d'una forma
tan directa a una font de cultura com és una llengua i moure-la a un
costat, desprestigiant-la, com si de fem es tractara? Han estat i
són tants els atacs que hem patit al llarg de la nostra història
per part dels de sempre que ja podem dir que és el nostre pa de cada
dia. Hem sobreviscut al decret de nova planta, al franquisme i fem el
que podem amb la llei d'ensenyament del valencià; però no podem
negar que la nostra situació avui en dia és molt feble i aquest nou
decret de nova planta és una puntada molt dura que no podem
consentir. Ens estan matant dia rere dia com a poble i aguantem com
podem però si açò continua així no hi haurà manera de tirar
endavant.
No
tenim res en contra del castellà, sí contra la llengua “ del
imperio “. No podem creure que dues llengües no puguen conviure
sense que una xafe l'altra i la deixe en una prestatgeria a la qual
acudir només per a temes folklòrics o de caràcter festiu. Volem
que la nostra llengua estiga al lloc on es mereix, que no siga un
tema al qual acudir per a exaltar el fervor de l'Espanya més
profunda i que siga això només, una llengua digna i respectada per
tothom. Segur que un estudiant que domine dues llengües a la
perfecció, sense que una condicione l'altra, estarà molt més
preparat en un futur que altre que només conega una, és una cosa
tan obvia que sembla un insult a la intel·ligència humana haver de
dir-ho.
Per
la nostra part només podem afirmar que anem a lluitar i a fer tot el
que estiga en les nostres mans perquè aquesta desfeta educativa no
tire endavant. No cal dir que estem farts i que qui toca la nostra
llengua és com qui toca la nostra mare i quan toques a una mare
només trobaràs la ràbia d'un fill que no deixarà que li passe res
a sa mare.
Per
finalitzar, amb aquest comunicat ens afegim i donem tot el nostre
suport a la manifestació del dia 19 de desembre a la ciutat de
València a les 12:00 des de la Facultat d’Història fins a la
Conselleria d'Educació.
Estudiants
de Filologia Catalana - Universitat de València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada