LA DEPENDÈNCIA DELS DEPENDENTS

Dimas F. Vázquez

La Comunitat Valenciana segons l'Observatori de la Dependència, és una de les comunitats que pitjor ha desenvolupat l'aplicació d'aquesta llei en el seu territori.

Quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar una llei tan justa per a les persones que tenen algun tipus de problema crònic de salut, moltes famílies van acollir com un petit bàlsam aquesta llei que els reconeixia una ajuda. Ajuda que encara que moltes vegades no cobreix les necessitats de les persones que ho necessiten, i que cap d'aquestes voldria percebre per tindre algun tipus de malaltia, era un altre pilar fonamental en l'estat del benestar i una demostració més de les polítiques socialistes, de beneficiar sempre als més desfavorits.

Des d'un principi, la nostra Comunitat, amb el PP al capdavant, va ser reticent a la seua aplicació, tant per ser una llei que venia d'un govern d'un altre color polític, com per haver de participar econòmicament amb un percentatge, el pagament de la prestació.

I la Generalitat va posar en marxa la maquinària del "boicot" a una llei tan esperada per la gent que pateix una malaltia igual  que la que té una discapacitat. Es tractava de vendre que la llei no funcionava, quan en altres comunitats sí ho feia.

Per muntar una deficient aplicació de la Llei, van començar a demorar en el temps les valoracions dels demandants, així com les resolucions que acreditaven el grau i el nivell de dependència de les persones. Mentre, des del Ministeri de Sanitat de ZP, els diners s'enviaven amb exacta puntualitat a totes les comunitats. Però en observar que algunes comunitats autònomes, governades pel PP, li havien posat el fre de mà a la Llei, el Ministeri va decidir enviar els diners, només en relació als casos valorats i amb una resolució i així evitar el bloqueig . Amb aquesta mesura algunes comunitats reticents van posar més interès, i es van resoldre, encara que en poca mesura, alguns expedients de persones que encara seguien amb vida, ja que molts van morir esperant una resposta a la seua demanda per part de la Generalitat. Ara els dependents es troben amb un panorama encara més negre. Al boicot que es feia abans des de la Conselleria de Benestar Social, ara  cal sumar-li el desinterès del Govern de Madrid, del mateix color polític. Aquest no veu amb bons ulls una Llei de la Dependència que no és de la seua collita i que ha de dotar econòmicament. Per això està utilitzant l'argument de la crisi, per no pagar, quan als dependents se'ls deu a data de novembre de 2012, 4 mesos, i amb perspectives poc favorables de percebre les ajudes en breu, quan aquesta prestació la perceben les persones malaltes, ¡¡MALALTES!!, moltes d'elles postrades en un llit, i moltes altres necessitades d'una atenció les 24 hores del dia. Ara, els goberantes del PP, s'han inventat la gran idea de canviar els graus i nivells de dependència, així com rebaixar percentualment les petites ajudes que cobren els dependents, com legislar per cobrar al malalt la valoració de la seua malaltia. Mentre l'Estat prioritza altres temes com unflar els comptes dels bancs i les dels seus màxims dirigents, i la nostra Generalitat, el omplir els comptes a Suïssa del famós arquitecte, així com finançar corrupteles de tot tipus, com: Emarsa, Gürtel, Brugal , Cooperació, Cas Nóos, construint aeroports sense avions, sent la burla i la sorpresa de tot el món.

Ara com ara, els dependents estan a la corda fluixa, aparcats en un racó, ells no són prioritaris per a Rajoy ni per Fabra, i es troben esperant amb desesperació que el govern es digne a pagar-los un dret que en el seu dia un govern socialista va crear com una llei justa i prioritària per l'estat de benestar anomenada Llei de la Dependència. Al final els partits polítics es diferencien per prioritzar per ajudar les majories, o per fer més rics a les minories.

Dimas F. Vázquez

(Secretari General Pspv-Psoe de Sueca)

COMPTE ENRERE DEL CAMP

La lamentable situació del camp valencià, cada vegada és més complicada si tenim en compte el dantesc panorama que podem veure al nostre terme, amb infinitat de camps de taronja perduts, abandonats pels seus propietaris, perquè no trauen ni per les despeses ocasionades, i ja ni parlem de traure's un sou.

A dia d'avui, la majoria de camps de producció de taronja, els aguanten els agricultors més majors, que per no deixar perdre la terra, segueixen utilitzant els seus diners i el seu temps, tot i que  les administracions del nostre país, tant a nivell autonòmic com estatal els tenen abandonats. Per no esmentar també els eurodiputats conservadors del PP, que no estan fent res a Europa per defensar els interessos del nostre camp.

La radiografia no pot ser més negativa, per allò  que en el seu moment va ser un dels motors de la nostra economia. I la nostra joventut sabent com de malament està el camp, i encara que molts jóvens estiguen  sense feina, no volen optar per un pou sense fons, i veuen sense cap futur, allò que podria ser una sortida per a la desocupació, com és l'agricultura.

Tot això, està fent que el nostre entorn estiga cada vegada més deteriorat. Els camps abandonats passen a ser un important motiu d'incendis i d'implantació de diferents plagues, de conflictes amb els veïns agrícoles que encara aguanten el seu camp en condicions i net. Amb aquest panorama s'estima que a finals d'any, a la nostra Comunitat s'hauran abandonat 200.000 hectàrees de cultius.

Mentrestant la Generalitat només està pendent que el Govern Espanyol la torne a intervenir finaceramente per la seua nefasta gestió durant els 17 anys que duen al capdavant del govern autonòmic. Mirant-se els uns als altres, per veure el grau d'imputació i en el cas de corrupció que poden estar. I la gestió i governar, aparcats a la vorera. Només cal veure el que ens toca als pressupostos per al 2013. I a Madrid, al govern d'Espanya “ni está ni se le espera”, estem dependents de quan serà el rescat de la sra. Merkel i de les condicions que ens s'imposaran per tornar a omplir les butxaques d'aquesta banca temerària que “nos ha traido estos lodos”. I per a qué trucar la porta dels Eurodiputats Populars i Conservadors?. Si ara la seua principal preocupació és poder repetir a Brussel · les per al 2013. I si les taronges de fora del Mercat Comú Europeu entren a un preu més barat que les nostres, ens responen que "Europa vol menjar barat". Més barates que les ven l'agricultor en el seu camp, és impossible. I després que les puga cobrar, i al preu que va pactar en el seu moment amb el comerç, i no a euro el caixò, al · ludint que encara li fan un favor collint-ho. És una indefensió total la que sufreix el llaurador.

                                                                   Foto: Jordi Piris

Però no tot acaba ací, a Sueca tenim també l'afegit que les subvencions agroambientals que perceben els arrossers, ja fa dues campanyes que no les cobren, ital com està la caixa de la Generalitat, serà molt difícil cobrar en breu. Tot i que la Unió Europea ha enviat ja el 75% de la subvenció, el nostre govern autonòmic no disposa de l'altre 25% per poder pagar als arrossers, ja que ho hauran gastat en pagar part dels “saraos” i malbarataments dels últims anys. I com a gos flac tot són puces, a la nostra Generalitat ha vingut una Comissió Europea Investigadora per veure el seguiment que estava fent la Conselleria de les mesures agroambientals, quedant perplexes en veure que no s'estava realitzant, i que aquest informe de la Comissió pot posar complicades les negociacions de la futura PAC (2014-2020), la qual contempla el sistema d'ajudes per al camp, els preus d'intervenció, i el control d'arròs procedent de tercers països.

Els arrosserss estan preocupats, perquè sense les ajudes que serveixen per compensar els preus a la baixa de la venda de l'arròs, serà molt complicat cobrir les despeses, fent en alguns casos inviable el seu cultiu. Tot això tindría uns efectes molt negatius per a la nostra economia i per l'entorn del Parc Natual de l'Albufera.

Amb aquest panorama, i amb el afegit que els polítics del PP, tampoc han sol-licitat els “Plans de millora” per a l'agricultura valenciana, ja que la Conselleria també ha de posar un percentatge, el nostre camp està a la UCI, i els nostres governants a tots els nivells, no estan movent un dit per posar oxigen, tot el contrari, quan el mouen és per desviar els diners del camp cap a altres llocs que no són l'agricultura , i on també estan en "Busca y Captura" per la demolidora y negativa gestió de la dreta a tots els nivells.

Dimas Vázquez

Regidor d'Agricultura Ajuntament de Sueca

EL RESCAT DE LES “SOLUCIONS” DEL PP

Ja tenim data aproximada per al rescat d’Espanya, el 19 del proper mes d’octubre. El BCE ja s’està preparant per a rescatar al país. Espanya, en el mes d’octubre, ha de fer front al pagament de 27.000 milions d’euros, i no té liquidesa. 
Si a tot açò li afegim que les mafioses agències de qualificació ens qualificaran en breu com a "bono basura", els inversors voldran recuperar els seus diners, i el nostre país no podrà col•locar deute sabent que no som fiables. 
Amb aquest panorama, anem a passar a ser una colònia dels països que ens deixen els diners, i el PP que presumia abans de les eleccions que tenia la solució i que amb ells els inversors confiarien de nou en Espanya, resulta que Rajoy ens porta, en menys d’un any de "govern" a l’abisme socioeconòmic, fent pagar la difícil situació a les classes mitjanes (en extinció) i a les classes baixes (en augment), eliminant l’estat del benestar, que necessiten els que menys tenen, i fent més rics els que ja ho eren. Hem de saber que els diners del rescat aniran a parar als bancs que donaren en el seu dia préstecs sense cap mesura, i a les empreses amigues que després d’estar xuplant molt de temps de la “teta” de l’Estat, ara també estan passant les seues penúries.
 Els nostres socis europeus ens van a exigir moltes condicions i moltes més retallades, que van a dinamitar d’una vegada per tot el consum intern i encadenat a açò, augmentar la taxa de l’atur. Aquest "govern" hauria de fer un referèndum per a escoltar a la ciutadania sobre les polítiques aplicades i per aplicar pel PP.
 Anem a la deriva, sense perspectives de futur a mig termini, i no és ser pessimista. En 22 anys de docència, mai havia tingut tants alumnes sense llibres en classe per no poder comprar-los. Mentre la nostra Generalitat es gasta 48 milions d’euros en classes de religió.

DIMAS F. VÁZQUEZ

Secretari General Agrupació Local PSPV-PSOE Sueca i Membre de l´Executiva Nacional

EL PITJOR INICI DE CURS A SUECA

Dimas F. Vázquez

 Estem davant del pitjor inici de curs a Sueca i a tota la Comunitat, en diverses dècades. S'ha incrementat el nombre d'alumnes per aula, s'ha reduït el nombre de professors, s'han retallat les beques de menjador, les de transport i les ajudes per a llibres de text. S'han incrementat les taxes universitàries i s'han endurit les condicions per a tindre beca.

Retallen ajudes per a llibres de text i ho camuflen creant bancs de llibres. Retallen les beques de menjador i s'inventen la broma del 'tupper'. Reduïxen les beques de transport, però ha de ser perquè l'alumnat millore la seua condició física recorrent 6 km al dia, perquè només hi haurà transport escolar si la distància al centre supera els 3 km.

Mentrestant, la consellera ens conta que descendix la ràtio en infantil i primària, que només ha pujat un poquet en secundària i que 'sólo' hi ha 1.200 professors menys que l'any passat.

Este estiu s'aprova el decret de plurilingüisme. Contractaran a 329 becaris, a 1000 euros al mes, perquè estiguen en una aula d'educació infantil de 3 anys. El pla estrela del plurilingüisme consistix a empobrir l'ensenyament del valencià, despatxar a professorat d'anglés, contractar becaris a meitat de sou i incrementar el nombre d'alumnes per aula, que com tot el món sap "millora la metodologia comunicativa". Això que hem sentit tota la vida que els idiomes s'aprenen millor en grups reduïts vagen oblidant-ho. "És molt millor tindre grups de 40".

S'han incrementat les taxes universitàries més d'un 30% i s'han endurit les condicions per a aconseguir una beca. Eixe és el seu concepte del 'esfuerzo'. Que s'esforce l'alumnat sense mitjans econòmics, que com tot el món sap és el que "ho té més fàcil per a accedir a estudis superiors". Tornem 50 anys enrere, on només podien estudiar els fills de les cases amb recursos.

No hi ha diners per a l'educació pública, però es mantenen els concerts en 106 centres de batxillerat. Clar, és ben conegut que les famílies que porten als seus fills a un batxillerat concertat "no tenen mitjans econòmics suficients per a anar a la pública, que és molt més cara".

La consellera acusa al PSPV, d'imprudents quan critiquem l'estat de l'educació en la Comunitat. El que és una imprudència temerària és anunciar un Pla de xoc contra el fracàs escolar i aprovar un conjunt de mesures que l'incrementaran. Som la Comunitat que més ha empitjorat les taxes de fracàs en els últims 10 anys, més d'11 punts.

Unes preguntes per a finalitzar. Amb més alumnes per aula i menys professors on anirà l'educació a Sueca i a la Comunitat? Sense beques de transport, menjador i llibres,què faran les famílies suecanes i valencianes sense mitjans econòmics? Si ens pugen les matrícules i ens retallen les beques qui podrà accedir a la Universitat?. Amb moltes menys inversions per a l'ensenyament públic i més diners per a l'ensenyament privat, quans anys més hauran d'estar en barracons els alumnes de les Escoles Carrasquer de Sueca?.

El president Fabra i la consellera Catalá ja han dit que estes mesures s'adopten per a ajudar les famílies més necessitades i per a millorar la qualitat de l'educació.

Vostes tenen la mateixa resposta?.

Dimas F. Vázquez

(Secretari General Agrupació Local PSPV-PSOE Sueca)