 |
| Dimas F. Vázquez |
Quan
el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, va aprovar una llei tan
justa per a les persones que tenen algun tipus de problema crònic de
salut, moltes famílies van acollir com un petit bàlsam aquesta llei
que els reconeixia una ajuda. Ajuda que encara que moltes vegades no
cobreix les necessitats de les persones que ho necessiten, i que cap
d'aquestes voldria percebre per tindre algun tipus de
malaltia, era un altre pilar fonamental en l'estat del benestar i una
demostració més de les polítiques socialistes, de beneficiar
sempre als més desfavorits.
Des
d'un principi, la nostra Comunitat, amb el PP al capdavant, va ser
reticent a la seua aplicació, tant per ser una llei que venia d'un
govern d'un altre color polític, com per haver de participar
econòmicament amb un percentatge, el pagament de la prestació.
I
la Generalitat va posar en marxa la maquinària del "boicot"
a una llei tan esperada per la gent que pateix una malaltia igual
que la que té una discapacitat. Es tractava de vendre que la llei no
funcionava, quan en altres comunitats sí ho feia.
Per
muntar una deficient aplicació de la Llei, van començar a demorar
en el temps les valoracions dels demandants, així com les
resolucions que acreditaven el grau i el nivell de dependència de
les persones. Mentre, des del Ministeri de Sanitat de ZP, els diners
s'enviaven amb exacta puntualitat a totes les comunitats. Però en
observar que algunes comunitats autònomes, governades pel PP, li
havien posat el fre de mà a la Llei, el Ministeri va decidir enviar
els diners, només en relació als casos valorats i amb una resolució i així evitar el bloqueig . Amb aquesta mesura
algunes comunitats reticents van posar més interès, i es van
resoldre, encara que en poca mesura, alguns expedients de persones
que encara seguien amb vida, ja que molts van morir esperant una
resposta a la seua demanda per part de la Generalitat. Ara els
dependents es troben amb un panorama encara més negre. Al boicot que
es feia abans des de la Conselleria de Benestar Social, ara cal sumar-li el desinterès del Govern de Madrid, del mateix color polític.
Aquest no veu amb bons ulls una Llei de la Dependència que no és de
la seua collita i que ha de dotar econòmicament. Per això està
utilitzant l'argument de la crisi, per no pagar, quan als dependents
se'ls deu a data de novembre de 2012, 4 mesos, i amb perspectives poc
favorables de percebre les ajudes en breu, quan aquesta prestació la
perceben les persones malaltes, ¡¡MALALTES!!, moltes d'elles
postrades en un llit, i moltes altres necessitades d'una atenció les
24 hores del dia. Ara, els goberantes del PP, s'han inventat la gran
idea de canviar els graus i nivells de dependència, així com
rebaixar percentualment les petites ajudes que cobren els dependents,
com legislar per cobrar al malalt la valoració de la seua malaltia.
Mentre l'Estat prioritza altres temes com unflar els comptes dels
bancs i les dels seus màxims dirigents, i la nostra Generalitat, el
omplir els comptes a Suïssa del famós arquitecte, així com
finançar corrupteles de tot tipus, com: Emarsa, Gürtel, Brugal ,
Cooperació, Cas Nóos, construint aeroports sense avions, sent la
burla i la sorpresa de tot el món.
Ara com ara, els dependents estan a la corda fluixa, aparcats en un
racó, ells no són prioritaris per a Rajoy ni per Fabra, i es troben
esperant amb desesperació que el govern es digne a pagar-los un dret
que en el seu dia un govern socialista va crear com una llei justa i
prioritària per l'estat de benestar anomenada Llei de la
Dependència. Al final els partits polítics es diferencien per
prioritzar per ajudar les majories, o per fer més rics a les
minories.
Dimas
F. Vázquez
(Secretari
General Pspv-Psoe de Sueca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada